Una gustosa sopa de camagrocs

Som a la tardor, en plena temporada de bolets, i per tant en un moment idoni per introduïr-los a la nostra cuina. Podem gaudir anant-los a collir a la muntanya o bé, si no ens és possible, aprofitar ara el moment en que es poden trobar fàcilment als nostres mercats.

Per això, en aquesta entrada us proposo un plat original i gustós fet a base de bolets: concretament, una sopa de camagrocs. La recepta me la va facilitar un germà meu ja fa algun temps i, des d’aleshores, l’elaborem a casa any rere any. És fàcil de fer i paga la pena el temps i el treball que calen per preparar els bolets.

Malgrat la seva simplicitat, la flaire i el gust d’aquesta sopa són extraordinaris, sobretot si els camagrocs són acabats de collir. Si us decidiu a fer-la, us asseguro que el gust dels bolets i de la farigola us transportarà mentalment al bosc i voldreu repetir. Us animeu?

sopa-de-camagrocs

Ingredients per a 4 persones:

400 gr. de camagrocs (com més frescos, millor)
3-4 cebes tendres mitjanes
1,25 litres de brou vegetal
un farcellet de farigola
oli d’oliva i sal

Recepta:

Pelar les cebes tendres, netejar-les i tallar-les en juliana, que no sigui molt fina. Abocar dues cullerades d’oli en una olla una mica fonda i posar-la a escalfar. Abocar-hi les cebes, remenar i deixar que es vagin couent a foc lent. Posar el brou a escalfar en un altre recipient. Mentrestant netejar els bolets dels trossos de brossa que puguin tenir, eliminant també la part de l’arrel. Esmicolar els bolets més grans en trossos petits. Això ho podeu fer directament amb les mans. Quant els bolets estiguin nets, afegir-los a la seva en cocció, remenar, tapar l’olla i deixar que desprenguin la seva aigua durant uns pocs minuts. A continuació abocar-hi el brou, afegir la sal, tapar l’olla i pujar el foc. Deixar que la sopa bulli durant uns 20-25 minuts. Transcorregut aquest temps, rectificar de sal i tirar-hi un farcellet de farigola (el podeu posar dins d’una gasa o d’un recipient metàl·lic gran per fer infusions). Transcorreguts cinc minuts més, retirar el farcellet de farigola i apagar el foc. La sopa ja estarà llesta per portar a taula. Veureu quines flaires de bosc que desprèn!!

Anuncis

Una senzilla amanida de tomàquet amb alvocat

De vegades no cal complicar-se gaire la vida a la cuina per trobar plats saborosos i fàcils de fer. És el cas d’aquesta senzilla amanida de tomàquet amb alvocat que avui us proposo. No tan sols és un plat vistós que entra per la vista, sinó que també sorprèn per la combinació de gustos dels dos ingredients principals.

Però, com acostuma a passar amb els plats que no necessiten gaire elaboració, la qualitat i la frescor dels ingredients són els que marquen la diferència entre un plat excel·lent i un altre de mediocre. En el plat que es veu a la fotografia vaig tenir la gran sort de comptar amb uns tomàquets acabats de collir i d’uns alvocats en el seu punt just de maduració. Tota una delícia per al paladar!

amanida_tomaquet_amb_alvocat

Ingredients per a 3-4 persones:

2-3 tomàquets grossos
2 alvocats madurs
Unes fulles d’alfàbrega fresca
Un polsim d’orenga
Oli d’oliva i sal

Recepta:

És mot senzilla: Rentem bé els tomàquets i els tallem a trossos. Pelem els alvocats i els tallem a octaus. Col·loquem els tomàquets i els alvocats en una safata. Hi afegim unes fulles d’alfàbrega trossejades, sal i un polsim d’orenga. Ho amanim tot plegat amb un generós raig d’un bon oli d’oliva. L’amanida ja estarà llesta per portar a taula. Bon profit!!

Uns espaguetis amb salsa de tres formatges

Abans de vacances vaig menjar un excel·lent plat de macarrons amb una salsa de tres formatges en un cèntric restaurant de Barcelona. Després d’aquesta experiència memorable, vaig pensar que estaria molt bé intentar reproduir un plat com aquell a casa.
És el que he fet fa poc dies, després d’investigar una mica sobre la possible composició de la salsa i fer algunes proves. A la fi he aconseguit una barreja molt reixida, que consisteix en un 50% de formatge de cabra, un 30% de formatge blau i un 20% de formatge granulós, dissolts en llet sencera o bé nata líquida. El resultat: una salsa de formatges d’un gust sensacional. Absolutament recomanable!!!

Foto_tres_formatges   Foto_espaguetis_als_tres_formatges

Ingredients per a 4 persones:

300 gr. d’espaguetis (poden ser també d’un altre tipus de pasta, la que més us agradi)
200 ml. de llet sencera (o bé de nata líquida, si preferiu una salsa més untuosa)
100 gr. de formatge de cabra
60 gr. de formatge blau (roquefort, stilton, bavaria blu, cabrales, etc.)
40 gr. de formate granulós (parmesà, grana, manxego sec, etc.)
una mica de pebre (opcional)

Recepta:

En primer lloc hem de coure la pasta. Per fer-ho, omplim una olla amb 2-3 litres d’aigua, la posem al foc i portem l’aigua a ebullició. Podem afegir un grapat de sal a l’aigua, encara que en aquest cas no és imprescindible, ja que la salsa de formatges ja per si és prou salada. Quan bulli l’aigua hi tirem els espaguetis (o el tipus de pasta que vulguem) i deixem coure el temps indicat pel fabricant. Mentre es cou la pasta, preparem la salsa. En una paella no gaire gran aboquem la llet (o bé la nata líquida) i la posem a escalfar, a foc mitjà. Mentrestant tallem i esmicolem els tres tipus de formatges en trossos petits. Quan la llet estigui tèbia, afegim primer el formatge de cabra, remenem amb una cullera de fusta i deixem que es vagi fonent. Després afegim el formatge blau i seguim remenant. Finalment hi aboquem el formatge granulós, remenem una mica més la barreja i deixem reduir una mica la quantitat de llet. Seguidament aboquem la barreja en un pot de batedora i la batem fins que quedi ben fina. Un cop cuita la pasta, l’escorrem i la portem ràpidament a taula, sense deixar temps a que es refredi. Servim la pasta a cada plat i hi afegim una generosa quantitat de salsa de formatges per sobre. Si us agrada, també hi podeu tirar una mica de pebre negre pel damunt. I a gaudir d’un plat sensacional!! Millor encara si pot ser acompanyat d’una copa d’un vi negre de qualitat.

Un pastís de formatge amb melmelada de nabius

De tant en tant hi ha celebracions personals o familiars que es presten a preparar plats extraordinaris, plats que no acostumem a fer en el nostre dia a dia. Penso que en aquestes ocasions és quan ens podem lluir preparant un plat especial o bé quan podem mostrar als altres el nostre saber fer a la cuina. No tant per a que ens alabin les nostres creacions, que també (a qui no li agrada que li tirin una floreta, de tant en tant?), sinó sobretot per demostrar la nostra estimació per ells.

Tot això ve a que en una celebració familiar recent se’m va ocórrer que podria estar molt bé portar unes postres diferents: un pastís de formatge amb melmelada de nabius. No cal dir que la iniciativa va ser molt ben rebuda i ….. degustada. La millor prova és que el pastís va desaparèixer ràpidament de la taula.

Foto_pastís_de_formatge

Ingredients per a 12 persones:

550 gr. de formatge d’untar de tipus Philadelphia (un envàs gran i un de normal)
2 iogurts naturals de 125 gr.
1/4 de litre de llet sencera
4 cullerades de sucre plenes
6 fulles de gelatina
150 gr. de melmelada de nabius

Recepta:

Posem les fulles de gelatina en remull durant uns minuts en un plat amb aigua. Aboquem el formatge en un bol gran, juntament amb els iogurts, el sucre i la meitat de la quantitat de llet. Barregem bé tots aquests ingredients, remenant-los durant uns instants amb l’ajuda d’una cullera de fusta o d’una batedora de varetes. Aboquem la resta de llet en un cassó petit, la posem al foc i l’escalfem. Quan la llet estigui tèbia, escorrem les làmines de gelatina i les anem afegint d’una a una al cassó, remenant contínuament perquè es desfacin. Quan estiguin totes les làmines foses, afegim la llet a la barreja del bol i remenem una estona. D’aquesta manera la massa del pastís ja estarà preparada. Finalment l’aboquem en un motlle circular desemmotllable i la deixem refredar a la nevera, al menys durant 6 hores. Per aquest motiu resulta més convenient preparar el pastís d’un dia per a l’altre. Un cop fred i solidificat, treiem el pastís del motlle. Només restarà afegir una capa de melmelada de nabius per sobre i ja es podrà portar a taula. Que el gaudiu en bona companyia!!

Una truita de ceba amb cansalada fumada

A la cuina resulta interessant experimentar amb coses noves i afegir un punt de creativitat a receptes ja provades i contrastades. És el que vaig pensar fa uns dies quan se’m va ocórrer afegir uns trossos de cansalada fumada  a una truita de ceba convencional. El resultat és el que podeu veure a la foto i la veritat és que la novetat va resultar força interessant.

La senzillesa d’elaboració d’aquesta recepta la fa ideal com a aperitiu o plat entrant, en el qual es barreja el gust dolç de la ceba amb el gust salat i fumat de la cansalada, donant com a resultat una truita amb una exquisida combinació d’ingredients i textures.

Foto truita de ceba amb cansalada (2)

Ingredients per a 4 persones:

2 a 3 cebes de Figueres mitjanes
100 a 150 gr. de cansalada fumada
4 ous
oli d’oliva i sal

Recepta:

Pelar i tallar les cebes en juliana. Abocar un raig d’oli d’oliva en una paella i posar al foc. Quan l’oli estigui calent, abocar-hi les cebes i la cansalada tallada a trossos. Remenar una estona amb una cullera de fusta. Baixar el foc al mínim, tapar la paella i deixar coure al voltant de mitja hora, remenant de tant en tant, sense que s’arribi a confitar. En aquesta recepta he optat expressament per no confitar-la del tot, per tal que mantingui part de la seva textura. Trencar els ous, posar-los en un bol i batre’ls ben batuts. Afegir al bol la mescla de ceba amb cansalada i remenar. Abocar la barreja a la paella i coure d’un costat i d’un altre, fins que la truita estigui cuita al punt desitjat. Retirar del foc i servir ràpidament.

Un gustós plat d’empedrat

Continuant amb els plats freds, molt adequats per als dies calurosos d’estiu, avui us vull parlar d’un empedrat que hem preparat a casa. La seva rapidesa i facilitat d’elaboració, juntament amb el fet de poder servir com a plat únic per a un àpat, el fan una opció molt addient per aquests dies en que no ve de gust passar gaires hores als fogons.

L’empredrat és un plat típic de la cuina catalana que es menja com una amanida freda i que, tradicionalment, s’elabora amb mongetes seques, bacallà esqueixat, tomàquet i olives negres. A banda d’aquests ingredients bàsics, també s’hi pot posar altres ingredients complementaris que li donin més varietat de gustos, com ara ceba, ou dur, etc. Com sempre cadascú pot afegir-hi a casa allò que més li agradi.

Foto_empedrat

Ingredients per a 4 persones:

1/2 Kg. de mongetes seques cuites
400 gr. de bacallà dessalat
3 tomàquets madurs de pera
1/2 pebrot vermell (opcional)
80 gr. d’olives negres sense pinyol
oli d’oliva i sal

Recepta:

Posem el bacallà a coure uns instants, en un pot amb una aigua bollint que tingui una quantitat justa per cobrir-lo. Quant estigui cuit, retirem el bacallà del foc, l’escorrem, l’esqueixem i el deixem refredar. Mentrestant pelem els tomàquets, els hi traiem els cors i les llavors, i els tallem a daus no gaire grans. Seguidament tallem el pebrot en daus d’una mida similar. A continuació tallem les olives a rodanxes. Posem les mongetes seques cuites en un bol. Afegim el bacallà, els tomàquets, el pebrot i les olives tallades, i ho remenem tot ben remenat. Ho amanim amb un bon oli d’oliva i ho rectifiquem de sal, en cas necessari. Deixem refredar la barreja una estona a la nevera i servim fred a taula. Que aprofiti.

Unes delícies del fornet

De tant en tant ve de gust donar-se una alegria i sortir de la rutina. Com deia un company de feina, “si no ens motivem nosaltres mateixos, ningú ho farà per nosaltres”. Penso que és una gran veritat, no tant sols en el lloc de treball, sinó també en qualsevol moment i circumstància de la vida.

Això ve a que el cap de setmana passat a casa vàrem esmorzar unes delícies com les que podeu veure a la fotografia. Realment l’aspecte del croissant, el briox i l’ensaimada són espectaculars. Però no us penseu pas que les he fetes jo, aquestes delícies. Ja m’agradaria. En realitat són d’un petit fornet que hi ha al costat de casa, on fan tota mena de pastes exquisides.

Foto brioxeria Polaroid

L’elaboració de masses de pa, pizzes, brioxos, pastissos i altres tipus de pastes és encara una assignatura pendent en les meves activitats a la cuina. Per això penso que m’hauré de posar mans a l’obra qualsevol dia d’aquests. Quan sigui gran jo també vull fer unes delícies com aquestes ….