Una compota de poma aromatitzada amb mel

Avui us vull parlar d’una compota de poma que vaig elaborar fa un parell de dies i que crec que es mereix una entrada al blog. Com que veia que teníem unes pomes que començaven a fer-se malbé, vaig pensar que seria una manera interessant de fer-les servir i aprofitar-les. A la cuina és important no llençar res i menys en els temps que corren ….

Foto compota de poma

Pensant com podria fer unes postres una mica originals i diferent de les convencionals, se’m va ocórrer que podria aromatitzar la compota afegint-hi una mica de mel, en lloc de sucre. El resultat va ser una compota de poma aromatitzada amb el gust de la mel, en aquest cas de mil flors, que va despertar en les meves neurones records de gustos dolços oblidats de la meva infància. Us convido a que la proveu i experimenteu la mateixa sensació que jo. Val la pena.

Ingredients per a 2 persones:

2-3 pomes de mida mitjana a grossa
1 cullerada ben plena de mel de milflors (o de qualsevol tipus de flor que us agradi)
unes gotes de suc de llimona
una petita quantitat d’aigua

Recepta:

En un pot de mida mitjana abocar una petita quantitat d’aigua, just per cobrir lleugerament la base. Esprémer el suc d’un casquet de llimona dins del pot, per obtenir una barreja d’aigua acidulada. Posar el pot a escalfar a foc mitjà. Pelar les pomes i tallar-les a trossos més aviat petits. Anar abocant els trossos de poma al pot a mesura que estiguin tallats. Anar remenant la mescla de tant en tant per a que els trossos de poma es vagin impregnant amb l’aigua. Un cop tallades totes les pomes, tapar el pot i deixar coure-les  uns 20 minuts. Quant noteu que els trossos de poma comencin a estar tous, remenar enèrgicament la barreja durant una estona amb una cullera de fusta, fins que es desfacin completament i el contingut adquireixi la consistència d’una compota. Retirar el pot del foc i traspassar la compota a un parell de bols. Deixar refredar.

Un petit truc:

Si desitgeu que la compota no resulti tan dolça, podeu afegir-hi 2 o 3 trossos de pell de llimona, que li donaran un agradable toc de gust de cítrics.

Un arròs amb bacallà i verdures

Avui hem volgut recuperar un dels plats típics d’aquests dies de setmana santa, com és l’arròs amb bacallà. Però per no fer-lo tan espartà com s’acostumava a fer, l’hi he afegit algunes de les verdures que teníem al rebost. Al final ha resultat un plat més acolorit, gustós i variat que el plat original. A no ser que es tracti d’un plat d’arròs caldós per menjar amb cullera, a mi personalment m’agrada més que l’arròs quedi força eixut, com el que es pot veure a la foto. Espero que us agradi i us animeu a fer-lo.

Foto arròs amb bacallà i verdures

Ingredients per a 2 persones:

160 grs. d’arròs
250 grs. de bacallà esmicolat
80 grs. de pèssols ja pelats
mig pebrot vermell
mig manat d’espinacs
una cullerada d’oli
2 grans d’alls
mig litre de brou de verdures

Recepta:

Posar el brou a escalfar a foc intens. Mentre s’escalfa, posar una cullerada d’oli en una paella mitjana. Pelar els alls, trossejar-los a làmines i tallar el pebrot en trossos petits. Afegir els alls, el pebrot i els pèssols a la paella. Deixar coure a foc mitjà durants uns minuts. Afegir-hi després l’arròs, remenerar-lo ben remenat i deixar coure durant un parell de minuts, fins que els grans d’arròs es tornin translúcids. Afegir-hi el brou calent i remenar la barreja per a que quedi distribuïda uniformement per la paella. Pujar el foc a un nivell intens i deixar coure durant 5 minuts. Afegir-hi el bacallà esmicolat i tornar a remenar la barreja. Mentrestant, rentar els espinacs ben rentats, escorrér-los i tallar-los en trossos. Afegir-los a la paella els darrers minuts de cocció. Remenar i deixar coure fins completar els 20 minuts necessaris per completar la cocció de l’arròs. A la fase final rectificar de sal, depenent de lo salat o no que estigui el bacallà utilitzat.

Un petit truc:

Per a que l’arròs quedi eixut cal fer servir la quantitat de brou justa per a la seva elaboració. Però degut a la seva major superfície, la cocció amb paella fa que s’evapori més líquid que en un pot convencional. Per això és aconsellable tenir preparada una petita quantitat addicional, per si cal afegir-la a l’ultim moment per completar la cocció de l’arròs.

El valor de la simplicitat

Avui a casa ens ha vingut de gust preparar un senzill plat únic de peix amb verdura, després d’uns dies que, per motius diversos, estàvem una mica farts de plats massa feixucs. Si s’ha de menjar fora de casa i no hi han gaires opcions per triar, és una situació amb la que et pots trobar fàcilment. En aquests casos convé una dieta lleugera i alternativa, que ens permeti compensar l’excés de determinats aliments fet els dies anteriors.

Foto plat verdura amb peix

En aquesta entrada no poso ni els ingredients, ni la recepta, ja que el procés d’elaboració no pot ser més senzill. Per a la verdura he fet servir uns 100 gr. de mongetes tendres i una carxofa, més dues rodanxes mitjanes de lluç fresc per persona (digeu-me sí que sóc moderat, i tindreu raó, però avui, com dic, es tractava de fer una dieta de compensació). La verdura l’he cuita per separat i amb molt poca aigua, just el temps per a que quedi “al dente”, per tal de mantenir el seu gust i els seus nutrients. Mentre que el peix l’he fet senzillament a la planxa. Un cop al plat, ho he amanit tot plegat amb un bon oli d’oliva i una mica de sal. Més senzill, impossible, a no ser que ens tornem crudívors …. De tant en tant s’agraeix el valor de la simplicitat.

Un petit truc:

Si no us voleu embrutar les mans amb les carxofes, unteu-vos les puntes dels dits amb mitja llimona abans de pelar-les. L’àcid de la llimona impedeix que les puntes dels dits s’ennegreixin amb la substància que desprenen.

La crema de sant Josep de la família

En aquesta entrada vull parlar de la crema de sant Josep, tan popular i coneguda dins de la gastronomia catalana. M’hi ha fet pensar la celebració d’aquest sant fa dos dies i també el record de la crema extraordinària que preparava per aquestes dates la tia Assumpció. Malauradament va morir a final de l’any passat, després d’haver d’estar més de dos anys en cadira de rodes amb una paràlisi de gairebé tot el cos. Vagi per ella aquest recordatori i també com una mostra de la voluntat de mantenir el patrimoni gastronòmic de la família i també del país. Si està ben elaborada, aquesta crema és una menja exquisida i amb ella podem resoldre molt bé les postres d’un dia de festa (o, evidentment, de qualsevol altre dia que tinguem ganes d’unes postres ben dolces ….).

foto crema Assumpció

Ingredients per a unes 8 persones:

1 litre de llet fresca sencera.
7 rovells d’ous frescos
7 cullerades soperes de sucre bastant plenes
1 cullerada sopera de farina de blat de moro (Maizena)
½ canonet o branca de canyella
2 trossos de pell de llimona molsuda

Recepta:

Barrejar els rovells d’ou amb el sucre, ben remenats, de manera que la barreja quedi liquada. Afegir la major part de la llet a la barreja -excepte una taseta- i remenar ben remenat. Reservar la resta de la llet per després. Afegir-hi la canyella i la llimona. Posar la barreja a foc moderat i remenar. Posar la maizena a la quantitat de llet restant i remenar ben remenat, procurant que no s’hi facin grumolls. Afegir aquesta mescla a la barreja de llet amb els rovells d’ou quan estigui una mica calenta i anar remenant contínuament, atenció, fins que s’espesseixi. Quan s’hagi espessit, retirar el pot del foc. Procurar, sobretot, que la barreja no arribi a bullir. Un cop feta, deixar-la reposar sobre una safata i treure la canyella i la pell de llimona. Si es vol crema cremada, s’hi afegeix sucre per sobre i es crema amb l’estri de cremar. Per acabar de rematar, la podem acompanyar d’uns melindros o d’algun tipus de pastís esponjós.

Un petit truc:

Un dels factors més importants per a que la crema quedi ben feta és que la barreja no arribi a bullir mai. Per tant, cal estar alerta en el moment de la seva elaboració.

Una deliciosa truita d’espinacs

La meva primera incursió virtual en el món de la cuina comença amb l’elaboració d’una truita d’espinacs. De truites se’n poden fer de totes menes: a la francesa, de patates, de ceba, de carxofes, de verdures … i d’una infinitat d’altres aliments, tantes com ens permeti la nostra imaginació (sempre que tinguem ous, és clar …).

Avui, i per començar aquest bloc grastronòmic, us vull mostrar la truita d’espinacs que vaig preparar ahir a casa. Modestament, crec que fa força patxoca i, tot i la seva senzillesa, us haig de dir que té un gust exquisit i que és, juntament amb la de patates i de carxofes, una de les meves preferides, sobretot si queda lleugerament sucosa.

foto truita espinacs

Tot i que l’elaboració d’una truita no és una tasca gaire complicada, l’experiència ens demostra que depèn com es faci pot passar de ser un menjar deliciós a quelcom mediocre, si no es donen unes determinades condicions. Entre aquestes assenyalaria l’ús d’uns ingredients que siguin frescos i de qualitat, una bona paella (preferiblement antiadherent i que estigui ben calenta en el moment de coure-la), una adequada proporció entre la quantitat d’ou i la quantitat dels altres ingredients, la quantitat justa d’oli, el temps de cocció necessari per tal que no quedi ni crua ni massa cuita, entre altres factors. Gairebé res ….

Com sempre, la pràctica és la que ens ensenyarà i ens permetrà anar millorant-la poc a poc. Us convido a fer-la alguna vegada, si no n’heu fet encara, i a que gaudiu del seu bon gust i fina textura.

Ingredients per a 2 – 3 persones:

4 ous frescos (de mida mitjana a gran)
La meitat d’un manat d’espinacs frescos
Una cullaradeta d’oli d’oliva
Una mica de sal

Recepta:

Rentar els espinacs ben rentats, amb aigua abundant, especialment en el cas que estiguin força bruts. La presència de restes de terra o sorra en els espinacs ens pot arruinar el plat. Escórrer els espinacs i coure’ls només uns 2-3 minuts en un recipient prou fondo, sense afegir-hi aigua. La petita quantitat d’aigua que resta després d’escórrer-los és suficient. D’aquesta manera els espinacs conservaran al màxim el seu gust, sobretot si són frescos. Posar una paella a foc mitjà i abocar-hi la culleradeta d’oli. Trencar els ous i batre’ls en un bol de mida adequada. Un cop cuits els espinacs, escórrer-los i afegir-los al bol. Remenar-los ben remenats amb els ous i posar una mica de sal a la barreja. Quant la paella estigui prou calenta, abocar-hi el contingut del bol. Deixar coure fins que qualli la major part de la barreja. Donar la volta amb un plat o bé amb un tombatruites. Deixar coure l’altra cara fins notar que tot el cos de la truita queda ben quallat. Treure de la paella i servir ràpidament. Les truites són d’aquells plats que, com més acabats de fer, millor. Bon profit!!!

Un petit truc:

Els espinacs han d’estar molt ben escorreguts per a que la truita quedi ben cuita i no faci aigües.