És temps de cireres: aprofitem-ho!

Ens trobem en plena temporada de cireres, que omplen d’un intens, agradable i sensual color vermell els nostres mercats. A casa nostra són nombroses les zones productores d’aquest fruit, per la qual cosa val la pena aprofitar-ho. Com a consumidors intel·ligents, penso que ens hem d’adherir al moviment que propugna el consum d’aliments de proximitat i de temporada, per diversos motius. Els més evidents són els avantatges que presenten aquests aliments en termes de costos mediambientals i econòmics.

Però és que, a més, comprar la fruita i la verdura de temporada ens permet consumir-la en el seu punt òptim de creixement i maduració, aconseguint gaudir així del seu millor gust i de totes les seves propietats nutritives. Sense oblidar els beneficis addicionals que representa per a l’economia local i els seus productors.

A més del seu atractiu físic i gustatiu, les cireres en aporten també nombrosos beneficis nutricionals. Entre ells el de ser riques en fibra, element essencial per a un bon trànsit intestinal, i en fructosa i altres hidrats de carboni. Contenen també quantitats importants de potassi i, en menor mesura, de calci i magnesi, a més de petites quantitats de vitamines A i C. Però el més destacable és el seu contingut d’antioxidants, que són els que li donen el seu color característic. En definitiva, tota una font de salut per al nostre cos.

En aquesta entrada no incloc cap recepta particular, ja que el que més m’agrada d’aquesta fruita és consumir-la tal i com ens la proporciona la natura, sense més ni més. Tot i així, en els darrers dies he trobat dues webs interessants que contenen vàries receptes fetes amb elles, que m’han agradat i que, per aquest motiu, vull compartir amb vosaltres. Salut!!!

http://www.cuina.cat/ca/cireres.php

http://eladerezo.hola.com/recetario/mermelada-de-cerezas.html

Unes taronges amb mel i nous

La rapidesa i facilitat de preparació són dues qualitats que aprecio molt en el moment d’elaborar un plat. En general, qui més qui menys, anem  força mancats de temps i, per aquest motiu, els plats senzills de preparació ràpida resulten molt pràctics i convenients. Si a més d’això no cal posar els aliments al foc per coure’ls, millor que millor. En  aquest sentit val la pena tenir-ne uns quants al nostre receptari, per anar tirant d’ells en els moments que ens convingui i que poguem fer-ho d’una manera variada.

Les postres que us vull presentar en aquesta ocasió entrarien dins d’aquesta categoria. Es tracta d’un plat elaborat en cru fet a base de taronges, mel i nous. La barreja d’ingredients és realment senzilla i la combinació de tots ells resulta una delícia per al paladar. Us convido a tastar-lo, doncs ve a ser com una simfonia de textures i sabors, on el gust àcid de la taronja es barreja amb el dolç de la mel, i tot dos troben el contrapunt del gust amarg de les nous. Sens dubte pot ser una molt bona elecció com a postres per a un dia diferent o especial.

Ingredients per a 4 persones:

3-4 taronges grans
6 nous pelades
mel

Recepta:

No pot ser més senzilla. Pelem les taronges i les tallem en rondanxes regulars. Trenquem les nous pelades en trossos petits. En el moment de servir a taula emplatem les rodanxes de taronja, hi posem els trossets de nou pel damunt i hi aboquem un bon raig de mel per sobre. El plat ja estarà preparat. Que el gaudiu.

Un petit truc:

Si fem servir un recipient de mel amb tap de setrill o bé amb tapa a la part inferior, com el d’algunes marques que venen al mercat, podrem controlar i repartir molt millor la quantitat de mel que aboquem per sobre de les taronges i les nous. Si a més d’això la mel és d’alguna varietat floral (romaní, farigola, til·ler, eucaliptus, etc.), hi afegirem un plus de valor gustatiu al plat.

Una fideuada a la meva manera

Posats a la cuina, la pràctica demostra que hi ha plats que admeten àmplies variacions, ja sigui pels ingredients que es fan servir, ja sigui per l’ordre o la seqüència de les passes a seguir per a la seva elaboració. En aquest sentit, penso que les paelles i les fideuades, entre molts d’altres, entrarien perfectament dins d’aquesta categoria.

Això ve a que en aquesta entrada us vull parlar d’una fideuada que vaig preparar fa poc. El diccionari descriu la fideuada com un “guisat de fideus cuits en una paella amb un sofregit, peix i marisc”. Així, doncs, tot el que s’adigui amb aquesta definició li podem posar l’etiqueta de “fideuada”. En aquest cas vaig fer servir uns fideus del nº 0, els més fins que venen al mercat, un sofregit de ceba i tomàquet, i una dotzena de gambes, com a tot representant del món mariner (tret, naturalment, del brou de peix).

Reconec que la manca d’alguna mena de peix, que és un dels signes d’identitat de la fideuada, desvirtuava la seva naturalesa, però la veritat és que en aquesta ocasió em va interessar que servís com a primer plat, i no com a plat únic, que és el que la fideuada pot servir si les racions de fideus, peix i marisc són generoses. És per això que al títol de l’entrada parlo d’aquesta fideuada feta “a la meva manera”. Afortunadament la cuina és molt flexible i permet adaptar-se en cada cas als gustos i necessitats de cadascú. Segur que vosaltres també la feu a la vostra manera, i no per això serà menys digna.

Ingredients per a 4 persones:

320 gr. de fideus fins (del nº 0)
1 ceba gran
3-4 tomàquets mitjans
12 gambes
oli d’oliva i sal
1 litre de brou de peix

Recepta:

Posar el brou de peix en un pot i escalfar (si el brou el fem en aquell mateix moment, posem les peces de peix i marisc a l’aigua en fred). Abocar un raig d’oli en una paella i coure les gambes uns minuts fins que quedin daurades. Treure del foc i reservar. Separar els caps de les gambes del cos. Afegir els caps al brou de peix i deixar que vagi fent xup xup. Pelar la ceba i tallar-la ben fina. Tot seguit ratllar els tomàquets. Afegir un altre raig d’oli a la mateixa paella en què hem cuit les gambes i deixar coure la ceba. Quan comenci a agafar color afegir-hi els tomàquets, remenar i deixar coure uns minuts fins que el seu líquid es redueixi. Afegir aleshores els fideus, barrejar-los amb el sofregit i remenar-los uns instants amb una cullera de fusta. Quan estiguin ben impregnats, abocar-hi el brou de peix, que abans haurem colat amb l’ajuda d’un “xino”. Després afegir-hi la sal i les gambes. Apujar el foc i deixar coure uns minuts, seguint les indicacions del fabricant dels fideus. Si heu fet servit fideus dels més fins, en qüestió de 4-5 minuts serà suficient. Quan els fideus estiguin cuits, retirar del foc i deixar reposar un parell de minuts abans de servir. Si voleu, podeu arrodonir aquest plat servint-lo acompanyat d’una salsa d’allioli suau.

Sobre la fotografia:

A la fideuada de la fotografia la majoria de les gambes no hi apareixen per estar recobertes pels fideus, però us puc assegurar que hi eren!! Per una altra banda hi podreu apreciar uns trossets d’oliva, pebrot i all que no surten mencionats a la recepta. Això té una explicació senzilla: apart dels tomàquets de la recepta hi vaig afegir unes restes de salsa de tomàquet que tenia a la nevera, que vaig voler aprofitar. Ja ho sabeu: a la cuina hem de procurar no llençar res.

Un bacallà al pil pil amb un look italià

El bacallà al pil pil és un plat típic de la gastronomia basca que s’elabora amb bacallà de qualitat, oli d’oliva, alls i bitxos. Es tracta d’un plat de gust exquisit i molt apreciat pels amants de la bona cuina. Tradicionalment es feia amb cassoles de fang, que s’anaven remenant damunt d’un foc suau amb moviments giratoris durant una bona estona. El so produit amb aquest moviment és precisament el que dóna nom al plat.

De  forma anàloga a la maionesa, l’allioli i altres salses fetes a base d’oli, la salsa pil pil és el resultat de l’emulsió entre la gelatina que conté el bacallà amb l’oli de la seva cocció. Això dóna lloc a una salsa característica d’un color més o menys daurat depenent del color i tipus d’oli emprat, el qual es recomana que sigui oli d’oliva verge suau. La seva elaboració és relativament senzilla, però cal tenir en compte alguns detalls importants per tal que arribi a quallar, tal com explico a l’apartat de la recepta.

En aquest cas parlo d’un bacallà al pil pil amb un look italià, ja que la composició amb els pebrots cuits que l’acompanyen han evocat en la meva memòria els colors verd, blanc (del bacallà) i vermell propis de la bandera italiana. No hi busqueu cap metàfora ni significat concret a aquest muntatge. Simplement és que m’encanten els pebrots….

Ingredients per a 4 persones:

4 talls de bacallà dessalat
4 grans d’all
1/2 pebrot vermell
l1 pebrot verd
250 ml. d’oli d’oliva extra verge suau

Recepta:

El millor bacallà per aquesta recepta és el que trobem a les bacallaneries, ja dessalat i al punt de sal. En aquest sentit és bo proveïr-se en una botiga de confiança. En primer lloc tallem a trossos els pebrots verd i vermell d’acompanyament. Els coem en una paella amb un bon raig d’oli, hi afegim sal i els retirem un cop cuits. Per una altra banda pelem els alls i els laminem. En una paella aboquem la resta de l’oli, que com heu vist a la llista d’ingredients és una quantitat important, ja que el bacallà ha de quedar força negat, i l’escalfem a foc mitjà. Quan estigui calent hi afegim els alls i els deixem coure un moment (si voleu un plat amb més picardia, li podeu afegir també mig bitxo tallat a rodanxes). Quan els alls agafin una mica de color els retirem. A continuació baixem el foc i  hi afegim els talls de bacallà per la banda on no hi ha la pell. Els deixem coure uns 4 minuts, els hi donem la volta i deixem coure uns altres 4 minuts, aproximadament, remenant de tant en tant la paella. Veureu que dins l’oli es van formant uns puntets blancs, que és on va a parar la gelatina que desprèn el bacallà. Un cop cuit, el retirem i deixem refredar l’oli. Això és imprescindible per a que emulsioni amb la gelatina (per sobre dels 80º no hi manera que ho faci). Quan l’oli s’hagi temperat, agafem un colador metàl·lic petit i comencem a fer moviments circulars continuats en una àrea de la paella on es vegin els puntets blancs. Si les condicions són les adequades, poc a poc veureu com l’oli comença a emulsionar i es comença a fer la salsa pil pil en aquella àrea. Continueu fent moviments circulars per tota la superfície, fins que la resta de l’oli qualli per a tota la paella.  Quant la salsa estigui feta, tornar a posar els talls de bacallà a la paella i escalfar a foc suau uns instants, immediatament abans de servir a taula, juntament amb els pebrots d’acompanyament. El resultat serà un plat espectacular, ideal per a un dia de festa.

Un consell:

Si aquest plat no us surt a la primera, no desespereu. És fàcil que passi. Si la salsa pil pil no us qualla pot ser degut a que el bacallà no conté prou gelatina, o bé a que la temperatura de l’oli és massa elevada, o també a que hi hagi un excés d’oli. Feu algunes proves amb diferents tipus de bacallà i temperatures i quantitats d’oli fins a trobar la combinació apropiada per aconseguir aquesta meravella gastronòmica. L’esforç, sense cap mena de dubte, s’ho val.

Unes creps de pernil cuit amb formatge de raclet

De tant en tant, a la cuina ve de gust experimentar i tastar coses noves que et permetin sortir de la rutina habitual. El concepte de “cosa nova” és molt relatiu i, òbviament, dependrà en cada cas de les experiències culinàries que cadascú hagi pogut tenir al llarg de la vida.

Tot això ve a que fa uns dies vaig preparar unes creps de pernil cuit amb formatge de raclet, que ens van agradar molt a la família. De creps ja n’havíem tastat abans de diferents tipus, tant a dins com a fora de casa. Les més habituals acostumen a estar fetes amb farciments dolços, com per exemple melmelades, fruites o xocolata, acompanyades en ocasions de gelat o nata, per fer-ne un plat més complet. En aquests casos serveixen molt bé com a postres o berenars.

En canvi, quan es tracta que serveixin com a entrants o plats únics, en el cas d’un àpat lleuger, sembla més addient que el seu farciment contingui ingredients salats. És el cas de la combinació que us proposo en aquesta entrada. Espero que us agradi.

Ingredients per a 4 persones:

Per fer les creps:
125 cc. de llet
1 ou
80 gr. de farina
20 gr. de mantega
un polsim de sal
Pel farciment:
4 rodanxes de pernil cuit
8 làmines de 20 gr. de formatge de raclet

Recepta:

En primer lloc preparem la salsa de les creps. Per fer-la ens farà falta un vas alt de batedora. Hi abocarem la llet, l’ou, la mantega desfeta i el polsim de sal. Ho remenarem bé amb la batedora. Hi afegirem la farina i tornarem a batre, ben batut, fins aconseguir una massa líquida de textura uniforme. D’aquesta manera la salsa ja estarà llesta.

Abocarem un rajolí d’oli en una paella i la posarem a escalfar, a foc mitjà. Escamparem l’oli per tota la paella amb moviments circulars. Quan la paella estigui ben calenta hi abocarem un cullerot de la salsa de creps. Deixarem coure fins que se solidifiqui. Donarem la volta i deixarem coure de l’altre costat. Afegirem de seguida dues làmines de formatge de raclet al centre i una rodanxa de pernil cuit per sobre. Deixarem coure uns segons per a que es fongui el formatge. Doblegarem la crep dues vegades, fins que quedi en forma de quart de cercle. Donarem la volta i acabarem de coure. Un cop cuita retirarem del foc. Repetirem el procés amb la resta de creps i servirem ràpidament a taula perquè no es refredin.

Com podreu veure, aquesta és una recepta molt ràpida i senzilla de fer. Amb ella podreu degustar un plat saborós, en el que contrasten els gustos dolços de la crep i el pernil cuit amb el gust cremós i característic del formatge de raclet. Tasteu-la i ja m’ho direu.