Una macedònia de pinya amb taronja

Continuant amb la sèrie de plats frescos i refrescants per als dies calurosos d’estiu, en aquesta entrada vull referir-me a una senzilla macedònia de fruites que vaig preparar fa uns dies. Em va fer pensar que, de vegades, la grandesa de les coses es basa sovint en la seva simplicitat.

Per a mi, una macedònia perfecta es caracteritza per:  (1) estar integrada per una combinació gustosa de poques fruites (digue’m-ne 2 o 3, com a màxim), que siguin de primera qualitat i estiguin en el seu punt òptim de maduració; (2) estar tallada en trossos d’una certa dimensió, per poder notar i assaborir bé el gust de cada una d’elles; (3) tenir unes textures de les fruites semblants; i (4) estar banyada pel suc natural d’alguna d’elles, sense que quedi completament coberta i anegada.

Una combinació que respon molt bé a aquesta descripció és la d’una macedònia de pinya amb taronja, com la que podeu veure a la foto. En aquest cas, els gustos dolços i àcids de la pinya i de la taronja es complementen perfectament, mentre que les seves textures són força homogènies. A més d’això, el suc de taronja que banya els trossos de fruita impedeix que es ressequin i aporta una quantitat de líquid que la fa apta per menjar-la amb cullera, sense ser una sopa.

Tot plegat dóna com a resultat unes postres delicioses, de les quals tindreu ganes de repetir. Us les recomano. Res a veure amb els bassals de tota mena de fruites, d’aspecte dubtós i gust indescriptible, que us poden arribar a servir en alguns restaurants.

Ingredients per a 10-12 persones:

1 pinya natural grossa i madura
6 taronges de taula, al punt

Recepta:

És molt fàcil. Pelar la pinya, partir-la en rodanxes, retirar la part interior més fibrosa i tallar-la en trossos regulars, com els de la foto. Pelar la meitat de les taronges, separar els grills i tallar-los en trossos d’una mida similar als de la pinya. Abocar la fruita tallada en un bol gran i afegir-hi el suc de l’altra meitat de les taronges. Remenar i deixar refredar una estona a la nevera. Servir-la freda, no gelada.

Uns seitons vestits amb barretina

Som a l’estiu, fa calor i no ve de gust passar gaires hores als fogons. Per això en aquesta estació de l’any s’agraeixen plats senzills i sense gaires complicacions. Com, per exemple, un bon plat de peix fresc fregit servit amb algun acompanyament.

És el cas de la proposta que us vull fer avui: un bon plat de seitons fregits, acompanyats d’un pebrots dels piquillo a mode de barretina. Val la pena aprofitar la temporada de peix blau en què ens trobem (de sardina, seitó, verat, sorell, etc) pels seus beneficis per a la nostra salut i economia. Que aprofiti!!

Ingredients per a 2 persones:

400 gr. de seitons frescos
6 pebrots del piquillo, en conserva
oli d’oliva

Recepta:

Netegem i preparem els seitons, separant el cap i les vísceres del cos. Couem el seitons en una paella, on prèviament hi haurem abocat un bon raig d’oli. Els passem uns moments, a banda i banda, just per a que agafin color. Retirem de la paella i acompanyem amb uns pebrots del piquillo, que amanirem amb un bon oli d’oliva. El plat estarà ja llest per servir.

Una senzilla i vistosa amanida de fesolets

Com deia en l’entrada anterior, ens trobem en plena època estiuenca, un període de l’any en què ve de gust menjar sobretot plats lleugers i refrescants. Les amanides de tot tipus són, en aquest sentit, una molt bona opció per apaivagar la set i la fam durant aquest període.

Avui em ve de gust parlar d’una vistosa amanida de fesolets que vàrem preparar a casa fa uns dies. Degut a la seva senzillesa i versatilitat, de la mateixa manera que vam fer servir fesolets, podríem haver utilitzat qualsevol altra mena de llegums: llenties, cigrons, mongetes seques, pèsols, etc. Es tracta, per tant, d’un plat senzill, ràpid i alhora nutritiu que us recomano.

Ingredients per a 4 persones:

1/2 Kg. de fesolets cuits
200 gr. de barreja de cocktail (olives, cebetes, cogombrets, etc)
1 tomàquet
1/4 de pebrot vermell
1/4 de pebrot verd
(i/o altres ingredients, a gust del consumidor)
oli d’oliva

Recepta:

En aquest cas, per qüestió de temps i de conveniència, vaig fer servir fesolets ja cuits d’una botiga de llegums de prop de casa. Evidentment podeu fer servir altres llegums ja preparats de pot, o bé coure’ls vosaltres mateixos, seguint el procés corresponent,  si teniu temps i ganes. No cal dir que aquesta darrera opció és la millor: permet triar els millors llegums del mercat, controlar el punt de cocció i de sal, i afegir-hi herbes aromàtiques que li donin més bon gust. Això queda com sempre al desig de cadascú. Quant a la resta d’ingredients, només cal rentar-los, si s’escau, tallar-los a trossos petits i barrejar-los amb els llegums. L’amanida ja estarà llesta. Una vegada al plat, podem amanir-la amb un raig generós d’un bon oli d’oliva. Que aprofiti!!

Una variant d’amanida caprese

Ens trobem en ple estiu i aquest és un període de l’any en què venen de gust plats refrescants i sense gaires complicacions. És un moment de prendre molt líquid per hidratar el cos i, apart de l’aigua i les begudes, ho podem fer també ingerint sopes fredes, amanides fresques i fruites de tota mena.

En aquesta entrada vull fer un petit homenatge a la cuina italiana, de la qual sóc un fan, i parlar-vos d’una variant d’amanida caprese  (*) que vaig elaborar a casa fa uns dies. Com sabreu, aquesta amanida porta tomàquet, formatge mozzarella i alfàbrega fresca. En dic variant ja que la recepta que vaig preparar no és exactament igual que l’original. Com que en aquell moment no tenia alfàbrega, en lloc seu vaig fer servir orenga com a planta aromàtica.

El resultat és el que podeu veure a la foto. Reconec que el gust i la presentació són força diferents als de la recepta original, però a la cuina ja se sap que has de fer servir en cada moment allò que tens al rebost. En qualsevol cas, però, penso que aquesta variant va quedar també molt digna. A la fi, el més important és la qualitat i la frescor dels ingredients utilitzats. Ja friso per fer-ne una amb la recepta original amb uns tomàquets madurats a la planta,  acabats de collir, i unes quantes fulles d’alfàbrega fresca!!

Ingredients per a 2 persones:

2 tomàquets mitjans
125 gr. de formatge mozzarella
una cullereta d’orenga
oli d’oliva i sal

Recepta:

La recepta no pot ser més senzilla. Rentem bé els tomàquets, els tallem a rodanxes més aviat primes i en fem meitats de cada una d’elles, si volem fer una presentació com la de la foto. Tallem també el formatge mozzarella a rodanxes fines i partim cada una per la meitat. Ho disposem tot sobre una safata gran, per capes, primer els tomàquets i després la mozzarella pel damunt. Afegim una mica de sal, repartim l’orenga i amanim tot plegat, de forma generosa, amb un bon oli d’oliva. L’amanida ja estarà llesta per portar a taula. Que la gaudiu.

(*)  Es creu que el nom original prové de l’illa de Capri, que forma part de la regió italiana de la Campània. S’acostuma a servir com a entrant (antipasto).

Un clàssic: calamars a la romana

Totes les cuines del món tenen els seus clàssics. La cuina mediterrània, com no podia ser d’una altra manera, també. I és que, com s’acostuma a dir, els clàssics sempre seran els clàssics, és a dir, els plats que per la seva provada elaboració, gust i eficàcia són els que ens marquen la referència.

Avui em ve de gust parlar d’un d’aquests plats clàssics: els famosos calamars a la romana. Es tracta d’una variant dels diferents tipus de peix arrebossat que podem trobar a la cuina mediterrània, que destaca per la típica forma rodona dels calamars tallats com anelles i és el que els fa inconfusibles (bé, gairebé inconfusibles, ja que les anelles de ceba arrebossades també tenen un aspecte similar).

Un cop a taula constitueixen tota una delícia per al paladar a condició, com passa gairebé sempre amb els plats d’elaboració senzilla, que la matèria primera sigui fresca i de qualitat. Així, doncs, en aquest cas caldrà que ens proveïm en una peixeteria de confiança i, posats a demanar, demanarem també que ens netegin els calamars i ens els tallin a rodanxes.

Ingredients per a 2 persones:

2 calamars grossos
100 gr. de farina
2 ous
oli i sal

Recepta:

Posem una bona quantitat d’oli en una paella i l’escalfem a foc mitjà. Posem la farina en un plat fondo i l’escampem per tota la superfície. En un altre plat fondo trenquem els ous, afegim la sal i els remenem amb una forquilla. Mentre l’oli es va escalfant, anem enfarinant les anelles de calamar i després les untem amb els ous batuts, fins a tenir-ne una quantitat que càpiga bé a la paella. Quan l’oli estigui ben calent, posem els calamars a coure i els fregim uns pocs minuts, a banda i banda, fins que quedin ben dauradets. Repetirem les operacions anteriors, fins a completar totes les anelles de calamar que tinguem, incloses les potes i els tentacles. Un cop fregides posem les anelles en una safata, sobre un parell de fulls de paper de cuina, per tal d’extreure l’excés d’oli que puguin tenir. Deixem reposar uns minuts, retirem el paper de cuina i ja podrem servir a taula. Que disfruteu amb les delícies que ens proporciona el mar!!

Un petit truc:

Si en lloc de la farina feu servir pa ratllat molt fi, que ja vingui preparat amb una barreja d’all i julivert, com el que jo vaig fer servir en els calamars de la fotografia, afegireu un plus gustatiu al plat. Com sempre, totes les variants són a discreció i gust del consumidor.

Un arròs amb verdures

Haig de confessar que l’arròs és un dels meus aliments preferits. M’agrada gairebé de qualsevol manera: ja sigui com arròs blanc, arròs a la cubana, arròs amb verdures, arròs amb carn, arròs amb peix, arròs amb formatge (risotto), com a paella, arròs eixut o arròs caldós …. en la majoria dels casos el trobo un menjar que ve molt de gust i que, a més, és molt digestiu i saludable.

Malgrat això, després de veure la vintena d’entrades que porto fins a la data en el meu blog, de les quals només dues fan referència a plats d’arròs, ningú diria que la meva afició per aquest tipus d’aliment sigui en realitat tan gran. La veritat, però, és que us puc assegurar que és així i que si fins ara he no estat gaire prolífic al respecte no és per manca d’un interès i dedicació reals, si no senzillament perquè altres plats han cridat més la meva atenció.

En les meves properes entrades procuraré, per tant, que aquesta preferència meva pels plats d’arròs vingui reflectida com es mereix i amb més freqüència. Començo, doncs, parlant en aquesta entrada d’un arròs amb verdures molt bo que vaig preparar fa uns dies i que em ve de gust compartir amb vosaltres.

Ingredients per a 4 persones:

320 gr. d’arròs
100 gr. de mongetes tendres
1/2 carbassó
1/2 porro
1/2 pebrot vermell
1/2 pastanaga
4 grans d’all
1 litre de brou de verdures
oli i sal

Recepta:

En primer lloc posem el brou de verdures a escalfar. Seguidament rentem bé  (i pelem, si és el cas) totes les verdures i les tallem en forma de daus petits. Pelem i tallem els alls en làmines petites. Aboquem 3 cullerades d’oli en una paella, l’escalfem i afegim totes les verdures i els alls un cop estigui calent. Remenem i deixem coure uns minuts a foc mitjà. Quan estiguin una mica cuites afegim l’arròs, remenem i deixem coure uns instants, fins que es torni d’un color translúcid. A continuació hi aboquem el brou calent, afegim la sal, portem la paella a ebullició i deixem coure uns 20 minuts. Entre mig de la cocció, hi afegim més aigua calenta i rectifiquem de sal, en cas necessari. Un cop acabada la cocció retirem del foc i diexem reposar uns minuts abans de portar-lo a taula. Haurem preparat així un arròs de gust deliciós. Us convido a que el tasteu!!

Un petit truc:

Si feu servir un recipient (paella o cassola baixa) del tipus de fundició, que sigui pesant i tingui una base gruixuda, aconseguireu que la calor es reparteixi més uniformement i, per tant, que l’arròs i les verdures quedin més ben cuites. La diferència de gust respecte d’un recipient de xapa embutida, més senzill i econòmic, és molt notable.