Ens trobem en ple estiu i aquest és un període de l’any en què venen de gust plats refrescants i sense gaires complicacions. És un moment de prendre molt líquid per hidratar el cos i, apart de l’aigua i les begudes, ho podem fer també ingerint sopes fredes, amanides fresques i fruites de tota mena.
En aquesta entrada vull fer un petit homenatge a la cuina italiana, de la qual sóc un fan, i parlar-vos d’una variant d’amanida caprese (*) que vaig elaborar a casa fa uns dies. Com sabreu, aquesta amanida porta tomàquet, formatge mozzarella i alfàbrega fresca. En dic variant ja que la recepta que vaig preparar no és exactament igual que l’original. Com que en aquell moment no tenia alfàbrega, en lloc seu vaig fer servir orenga com a planta aromàtica.
El resultat és el que podeu veure a la foto. Reconec que el gust i la presentació són força diferents als de la recepta original, però a la cuina ja se sap que has de fer servir en cada moment allò que tens al rebost. En qualsevol cas, però, penso que aquesta variant va quedar també molt digna. A la fi, el més important és la qualitat i la frescor dels ingredients utilitzats. Ja friso per fer-ne una amb la recepta original amb uns tomàquets madurats a la planta, acabats de collir, i unes quantes fulles d’alfàbrega fresca!!
Ingredients per a 2 persones:
2 tomàquets mitjans
125 gr. de formatge mozzarella
una cullereta d’orenga
oli d’oliva i sal
Recepta:
La recepta no pot ser més senzilla. Rentem bé els tomàquets, els tallem a rodanxes més aviat primes i en fem meitats de cada una d’elles, si volem fer una presentació com la de la foto. Tallem també el formatge mozzarella a rodanxes fines i partim cada una per la meitat. Ho disposem tot sobre una safata gran, per capes, primer els tomàquets i després la mozzarella pel damunt. Afegim una mica de sal, repartim l’orenga i amanim tot plegat, de forma generosa, amb un bon oli d’oliva. L’amanida ja estarà llesta per portar a taula. Que la gaudiu.
(*) Es creu que el nom original prové de l’illa de Capri, que forma part de la regió italiana de la Campània. S’acostuma a servir com a entrant (antipasto).
Homo culinarius 