Una truita de ceba amb cansalada fumada

A la cuina resulta interessant experimentar amb coses noves i afegir un punt de creativitat a receptes ja provades i contrastades. És el que vaig pensar fa uns dies quan se’m va ocórrer afegir uns trossos de cansalada fumada  a una truita de ceba convencional. El resultat és el que podeu veure a la foto i la veritat és que la novetat va resultar força interessant.

La senzillesa d’elaboració d’aquesta recepta la fa ideal com a aperitiu o plat entrant, en el qual es barreja el gust dolç de la ceba amb el gust salat i fumat de la cansalada, donant com a resultat una truita amb una exquisida combinació d’ingredients i textures.

Ingredients per a 4 persones:

2 a 3 cebes de Figueres mitjanes
100 a 150 gr. de cansalada fumada
4 ous
oli d’oliva i sal

Recepta:

Pelar i tallar les cebes en juliana. Abocar un raig d’oli d’oliva en una paella i posar al foc. Quan l’oli estigui calent, abocar-hi les cebes i la cansalada tallada a trossos. Remenar una estona amb una cullera de fusta. Baixar el foc al mínim, tapar la paella i deixar coure al voltant de mitja hora, remenant de tant en tant, sense que s’arribi a confitar. En aquesta recepta he optat expressament per no confitar-la del tot, per tal que mantingui part de la seva textura. Trencar els ous, posar-los en un bol i batre’ls ben batuts. Afegir al bol la mescla de ceba amb cansalada i remenar. Abocar la barreja a la paella i coure d’un costat i d’un altre, fins que la truita estigui cuita al punt desitjat. Retirar del foc i servir ràpidament.

Un gustós plat d’empedrat

Continuant amb els plats freds, molt adequats per als dies calurosos d’estiu, avui us vull parlar d’un empedrat que hem preparat a casa. La seva rapidesa i facilitat d’elaboració, juntament amb el fet de poder servir com a plat únic per a un àpat, el fan una opció molt addient per aquests dies en que no ve de gust passar gaires hores als fogons.

L’empredrat és un plat típic de la cuina catalana que es menja com una amanida freda i que, tradicionalment, s’elabora amb mongetes seques, bacallà esqueixat, tomàquet i olives negres. A banda d’aquests ingredients bàsics, també s’hi pot posar altres ingredients complementaris que li donin més varietat de gustos, com ara ceba, ou dur, etc. Com sempre cadascú pot afegir-hi a casa allò que més li agradi.

Ingredients per a 4 persones:

1/2 Kg. de mongetes seques cuites
400 gr. de bacallà dessalat
3 tomàquets madurs de pera
1/2 pebrot vermell (opcional)
80 gr. d’olives negres sense pinyol
oli d’oliva i sal

Recepta:

Posem el bacallà a coure uns instants, en un pot amb una aigua bollint que tingui una quantitat justa per cobrir-lo. Quant estigui cuit, retirem el bacallà del foc, l’escorrem, l’esqueixem i el deixem refredar. Mentrestant pelem els tomàquets, els hi traiem els cors i les llavors, i els tallem a daus no gaire grans. Seguidament tallem el pebrot en daus d’una mida similar. A continuació tallem les olives a rodanxes. Posem les mongetes seques cuites en un bol. Afegim el bacallà, els tomàquets, el pebrot i les olives tallades, i ho remenem tot ben remenat. Ho amanim amb un bon oli d’oliva i ho rectifiquem de sal, en cas necessari. Deixem refredar la barreja una estona a la nevera i servim fred a taula. Que aprofiti.

Unes delícies del fornet

De tant en tant ve de gust donar-se una alegria i sortir de la rutina. Com deia un company de feina, “si no ens motivem nosaltres mateixos, ningú ho farà per nosaltres”. Penso que és una gran veritat, no tant sols en el lloc de treball, sinó també en qualsevol moment i circumstància de la vida.

Això ve a que el cap de setmana passat a casa vàrem esmorzar unes delícies com les que podeu veure a la fotografia. Realment l’aspecte del croissant, el briox i l’ensaimada són espectaculars. Però no us penseu pas que les he fetes jo, aquestes delícies. Ja m’agradaria. En realitat són d’un petit fornet que hi ha al costat de casa, on fan tota mena de pastes exquisides.

L’elaboració de masses de pa, pizzes, brioxos, pastissos i altres tipus de pastes és encara una assignatura pendent en les meves activitats a la cuina. Per això penso que m’hauré de posar mans a l’obra qualsevol dia d’aquests. Quan sigui gran jo també vull fer unes delícies com aquestes ….