Una truita de ceba amb cansalada fumada

A la cuina resulta interessant experimentar amb coses noves i afegir un punt de creativitat a receptes ja provades i contrastades. És el que vaig pensar fa uns dies quan se’m va ocórrer afegir uns trossos de cansalada fumada  a una truita de ceba convencional. El resultat és el que podeu veure a la foto i la veritat és que la novetat va resultar força interessant.

La senzillesa d’elaboració d’aquesta recepta la fa ideal com a aperitiu o plat entrant, en el qual es barreja el gust dolç de la ceba amb el gust salat i fumat de la cansalada, donant com a resultat una truita amb una exquisida combinació d’ingredients i textures.

Ingredients per a 4 persones:

2 a 3 cebes de Figueres mitjanes
100 a 150 gr. de cansalada fumada
4 ous
oli d’oliva i sal

Recepta:

Pelar i tallar les cebes en juliana. Abocar un raig d’oli d’oliva en una paella i posar al foc. Quan l’oli estigui calent, abocar-hi les cebes i la cansalada tallada a trossos. Remenar una estona amb una cullera de fusta. Baixar el foc al mínim, tapar la paella i deixar coure al voltant de mitja hora, remenant de tant en tant, sense que s’arribi a confitar. En aquesta recepta he optat expressament per no confitar-la del tot, per tal que mantingui part de la seva textura. Trencar els ous, posar-los en un bol i batre’ls ben batuts. Afegir al bol la mescla de ceba amb cansalada i remenar. Abocar la barreja a la paella i coure d’un costat i d’un altre, fins que la truita estigui cuita al punt desitjat. Retirar del foc i servir ràpidament.

Una variant d’amanida caprese

Ens trobem en ple estiu i aquest és un període de l’any en què venen de gust plats refrescants i sense gaires complicacions. És un moment de prendre molt líquid per hidratar el cos i, apart de l’aigua i les begudes, ho podem fer també ingerint sopes fredes, amanides fresques i fruites de tota mena.

En aquesta entrada vull fer un petit homenatge a la cuina italiana, de la qual sóc un fan, i parlar-vos d’una variant d’amanida caprese  (*) que vaig elaborar a casa fa uns dies. Com sabreu, aquesta amanida porta tomàquet, formatge mozzarella i alfàbrega fresca. En dic variant ja que la recepta que vaig preparar no és exactament igual que l’original. Com que en aquell moment no tenia alfàbrega, en lloc seu vaig fer servir orenga com a planta aromàtica.

El resultat és el que podeu veure a la foto. Reconec que el gust i la presentació són força diferents als de la recepta original, però a la cuina ja se sap que has de fer servir en cada moment allò que tens al rebost. En qualsevol cas, però, penso que aquesta variant va quedar també molt digna. A la fi, el més important és la qualitat i la frescor dels ingredients utilitzats. Ja friso per fer-ne una amb la recepta original amb uns tomàquets madurats a la planta,  acabats de collir, i unes quantes fulles d’alfàbrega fresca!!

Ingredients per a 2 persones:

2 tomàquets mitjans
125 gr. de formatge mozzarella
una cullereta d’orenga
oli d’oliva i sal

Recepta:

La recepta no pot ser més senzilla. Rentem bé els tomàquets, els tallem a rodanxes més aviat primes i en fem meitats de cada una d’elles, si volem fer una presentació com la de la foto. Tallem també el formatge mozzarella a rodanxes fines i partim cada una per la meitat. Ho disposem tot sobre una safata gran, per capes, primer els tomàquets i després la mozzarella pel damunt. Afegim una mica de sal, repartim l’orenga i amanim tot plegat, de forma generosa, amb un bon oli d’oliva. L’amanida ja estarà llesta per portar a taula. Que la gaudiu.

(*)  Es creu que el nom original prové de l’illa de Capri, que forma part de la regió italiana de la Campània. S’acostuma a servir com a entrant (antipasto).

Unes creps de pernil cuit amb formatge de raclet

De tant en tant, a la cuina ve de gust experimentar i tastar coses noves que et permetin sortir de la rutina habitual. El concepte de “cosa nova” és molt relatiu i, òbviament, dependrà en cada cas de les experiències culinàries que cadascú hagi pogut tenir al llarg de la vida.

Tot això ve a que fa uns dies vaig preparar unes creps de pernil cuit amb formatge de raclet, que ens van agradar molt a la família. De creps ja n’havíem tastat abans de diferents tipus, tant a dins com a fora de casa. Les més habituals acostumen a estar fetes amb farciments dolços, com per exemple melmelades, fruites o xocolata, acompanyades en ocasions de gelat o nata, per fer-ne un plat més complet. En aquests casos serveixen molt bé com a postres o berenars.

En canvi, quan es tracta que serveixin com a entrants o plats únics, en el cas d’un àpat lleuger, sembla més addient que el seu farciment contingui ingredients salats. És el cas de la combinació que us proposo en aquesta entrada. Espero que us agradi.

Ingredients per a 4 persones:

Per fer les creps:
125 cc. de llet
1 ou
80 gr. de farina
20 gr. de mantega
un polsim de sal
Pel farciment:
4 rodanxes de pernil cuit
8 làmines de 20 gr. de formatge de raclet

Recepta:

En primer lloc preparem la salsa de les creps. Per fer-la ens farà falta un vas alt de batedora. Hi abocarem la llet, l’ou, la mantega desfeta i el polsim de sal. Ho remenarem bé amb la batedora. Hi afegirem la farina i tornarem a batre, ben batut, fins aconseguir una massa líquida de textura uniforme. D’aquesta manera la salsa ja estarà llesta.

Abocarem un rajolí d’oli en una paella i la posarem a escalfar, a foc mitjà. Escamparem l’oli per tota la paella amb moviments circulars. Quan la paella estigui ben calenta hi abocarem un cullerot de la salsa de creps. Deixarem coure fins que se solidifiqui. Donarem la volta i deixarem coure de l’altre costat. Afegirem de seguida dues làmines de formatge de raclet al centre i una rodanxa de pernil cuit per sobre. Deixarem coure uns segons per a que es fongui el formatge. Doblegarem la crep dues vegades, fins que quedi en forma de quart de cercle. Donarem la volta i acabarem de coure. Un cop cuita retirarem del foc. Repetirem el procés amb la resta de creps i servirem ràpidament a taula perquè no es refredin.

Com podreu veure, aquesta és una recepta molt ràpida i senzilla de fer. Amb ella podreu degustar un plat saborós, en el que contrasten els gustos dolços de la crep i el pernil cuit amb el gust cremós i característic del formatge de raclet. Tasteu-la i ja m’ho direu.

Una deliciosa truita d’espinacs

La meva primera incursió virtual en el món de la cuina comença amb l’elaboració d’una truita d’espinacs. De truites se’n poden fer de totes menes: a la francesa, de patates, de ceba, de carxofes, de verdures … i d’una infinitat d’altres aliments, tantes com ens permeti la nostra imaginació (sempre que tinguem ous, és clar …).

Avui, i per començar aquest bloc grastronòmic, us vull mostrar la truita d’espinacs que vaig preparar ahir a casa. Modestament, crec que fa força patxoca i, tot i la seva senzillesa, us haig de dir que té un gust exquisit i que és, juntament amb la de patates i de carxofes, una de les meves preferides, sobretot si queda lleugerament sucosa.

Tot i que l’elaboració d’una truita no és una tasca gaire complicada, l’experiència ens demostra que depèn com es faci pot passar de ser un menjar deliciós a quelcom mediocre, si no es donen unes determinades condicions. Entre aquestes assenyalaria l’ús d’uns ingredients que siguin frescos i de qualitat, una bona paella (preferiblement antiadherent i que estigui ben calenta en el moment de coure-la), una adequada proporció entre la quantitat d’ou i la quantitat dels altres ingredients, la quantitat justa d’oli, el temps de cocció necessari per tal que no quedi ni crua ni massa cuita, entre altres factors. Gairebé res ….

Com sempre, la pràctica és la que ens ensenyarà i ens permetrà anar millorant-la poc a poc. Us convido a fer-la alguna vegada, si no n’heu fet encara, i a que gaudiu del seu bon gust i fina textura.

Ingredients per a 2 – 3 persones:

4 ous frescos (de mida mitjana a gran)
La meitat d’un manat d’espinacs frescos
Una cullaradeta d’oli d’oliva
Una mica de sal

Recepta:

Rentar els espinacs ben rentats, amb aigua abundant, especialment en el cas que estiguin força bruts. La presència de restes de terra o sorra en els espinacs ens pot arruinar el plat. Escórrer els espinacs i coure’ls només uns 2-3 minuts en un recipient prou fondo, sense afegir-hi aigua. La petita quantitat d’aigua que resta després d’escórrer-los és suficient. D’aquesta manera els espinacs conservaran al màxim el seu gust, sobretot si són frescos. Posar una paella a foc mitjà i abocar-hi la culleradeta d’oli. Trencar els ous i batre’ls en un bol de mida adequada. Un cop cuits els espinacs, escórrer-los i afegir-los al bol. Remenar-los ben remenats amb els ous i posar una mica de sal a la barreja. Quant la paella estigui prou calenta, abocar-hi el contingut del bol. Deixar coure fins que qualli la major part de la barreja. Donar la volta amb un plat o bé amb un tombatruites. Deixar coure l’altra cara fins notar que tot el cos de la truita queda ben quallat. Treure de la paella i servir ràpidament. Les truites són d’aquells plats que, com més acabats de fer, millor. Bon profit!!!

Un petit truc:

Els espinacs han d’estar molt ben escorreguts per a que la truita quedi ben cuita i no faci aigües.