Un pastís de formatge amb melmelada de nabius

De tant en tant hi ha celebracions personals o familiars que es presten a preparar plats extraordinaris, plats que no acostumem a fer en el nostre dia a dia. Penso que en aquestes ocasions és quan ens podem lluir preparant un plat especial o bé quan podem mostrar als altres el nostre saber fer a la cuina. No tant per a que ens alabin les nostres creacions, que també (a qui no li agrada que li tirin una floreta, de tant en tant?), sinó sobretot per demostrar la nostra estimació per ells.

Tot això ve a que en una celebració familiar recent se’m va ocórrer que podria estar molt bé portar unes postres diferents: un pastís de formatge amb melmelada de nabius. No cal dir que la iniciativa va ser molt ben rebuda i ….. degustada. La millor prova és que el pastís va desaparèixer ràpidament de la taula.

Ingredients per a 12 persones:

550 gr. de formatge d’untar de tipus Philadelphia (un envàs gran i un de normal)
2 iogurts naturals de 125 gr.
1/4 de litre de llet sencera
4 cullerades de sucre plenes
6 fulles de gelatina
150 gr. de melmelada de nabius

Recepta:

Posem les fulles de gelatina en remull durant uns minuts en un plat amb aigua. Aboquem el formatge en un bol gran, juntament amb els iogurts, el sucre i la meitat de la quantitat de llet. Barregem bé tots aquests ingredients, remenant-los durant uns instants amb l’ajuda d’una cullera de fusta o d’una batedora de varetes. Aboquem la resta de llet en un cassó petit, la posem al foc i l’escalfem. Quan la llet estigui tèbia, escorrem les làmines de gelatina i les anem afegint d’una a una al cassó, remenant contínuament perquè es desfacin. Quan estiguin totes les làmines foses, afegim la llet a la barreja del bol i remenem una estona. D’aquesta manera la massa del pastís ja estarà preparada. Finalment l’aboquem en un motlle circular desemmotllable i la deixem refredar a la nevera, al menys durant 6 hores. Per aquest motiu resulta més convenient preparar el pastís d’un dia per a l’altre. Un cop fred i solidificat, treiem el pastís del motlle. Només restarà afegir una capa de melmelada de nabius per sobre i ja es podrà portar a taula. Que el gaudiu en bona companyia!!

Una macedònia de pinya amb taronja

Continuant amb la sèrie de plats frescos i refrescants per als dies calurosos d’estiu, en aquesta entrada vull referir-me a una senzilla macedònia de fruites que vaig preparar fa uns dies. Em va fer pensar que, de vegades, la grandesa de les coses es basa sovint en la seva simplicitat.

Per a mi, una macedònia perfecta es caracteritza per:  (1) estar integrada per una combinació gustosa de poques fruites (digue’m-ne 2 o 3, com a màxim), que siguin de primera qualitat i estiguin en el seu punt òptim de maduració; (2) estar tallada en trossos d’una certa dimensió, per poder notar i assaborir bé el gust de cada una d’elles; (3) tenir unes textures de les fruites semblants; i (4) estar banyada pel suc natural d’alguna d’elles, sense que quedi completament coberta i anegada.

Una combinació que respon molt bé a aquesta descripció és la d’una macedònia de pinya amb taronja, com la que podeu veure a la foto. En aquest cas, els gustos dolços i àcids de la pinya i de la taronja es complementen perfectament, mentre que les seves textures són força homogènies. A més d’això, el suc de taronja que banya els trossos de fruita impedeix que es ressequin i aporta una quantitat de líquid que la fa apta per menjar-la amb cullera, sense ser una sopa.

Tot plegat dóna com a resultat unes postres delicioses, de les quals tindreu ganes de repetir. Us les recomano. Res a veure amb els bassals de tota mena de fruites, d’aspecte dubtós i gust indescriptible, que us poden arribar a servir en alguns restaurants.

Ingredients per a 10-12 persones:

1 pinya natural grossa i madura
6 taronges de taula, al punt

Recepta:

És molt fàcil. Pelar la pinya, partir-la en rodanxes, retirar la part interior més fibrosa i tallar-la en trossos regulars, com els de la foto. Pelar la meitat de les taronges, separar els grills i tallar-los en trossos d’una mida similar als de la pinya. Abocar la fruita tallada en un bol gran i afegir-hi el suc de l’altra meitat de les taronges. Remenar i deixar refredar una estona a la nevera. Servir-la freda, no gelada.

És temps de cireres: aprofitem-ho!

Ens trobem en plena temporada de cireres, que omplen d’un intens, agradable i sensual color vermell els nostres mercats. A casa nostra són nombroses les zones productores d’aquest fruit, per la qual cosa val la pena aprofitar-ho. Com a consumidors intel·ligents, penso que ens hem d’adherir al moviment que propugna el consum d’aliments de proximitat i de temporada, per diversos motius. Els més evidents són els avantatges que presenten aquests aliments en termes de costos mediambientals i econòmics.

Però és que, a més, comprar la fruita i la verdura de temporada ens permet consumir-la en el seu punt òptim de creixement i maduració, aconseguint gaudir així del seu millor gust i de totes les seves propietats nutritives. Sense oblidar els beneficis addicionals que representa per a l’economia local i els seus productors.

A més del seu atractiu físic i gustatiu, les cireres en aporten també nombrosos beneficis nutricionals. Entre ells el de ser riques en fibra, element essencial per a un bon trànsit intestinal, i en fructosa i altres hidrats de carboni. Contenen també quantitats importants de potassi i, en menor mesura, de calci i magnesi, a més de petites quantitats de vitamines A i C. Però el més destacable és el seu contingut d’antioxidants, que són els que li donen el seu color característic. En definitiva, tota una font de salut per al nostre cos.

En aquesta entrada no incloc cap recepta particular, ja que el que més m’agrada d’aquesta fruita és consumir-la tal i com ens la proporciona la natura, sense més ni més. Tot i així, en els darrers dies he trobat dues webs interessants que contenen vàries receptes fetes amb elles, que m’han agradat i que, per aquest motiu, vull compartir amb vosaltres. Salut!!!

http://www.cuina.cat/ca/cireres.php

http://eladerezo.hola.com/recetario/mermelada-de-cerezas.html

Unes taronges amb mel i nous

La rapidesa i facilitat de preparació són dues qualitats que aprecio molt en el moment d’elaborar un plat. En general, qui més qui menys, anem  força mancats de temps i, per aquest motiu, els plats senzills de preparació ràpida resulten molt pràctics i convenients. Si a més d’això no cal posar els aliments al foc per coure’ls, millor que millor. En  aquest sentit val la pena tenir-ne uns quants al nostre receptari, per anar tirant d’ells en els moments que ens convingui i que poguem fer-ho d’una manera variada.

Les postres que us vull presentar en aquesta ocasió entrarien dins d’aquesta categoria. Es tracta d’un plat elaborat en cru fet a base de taronges, mel i nous. La barreja d’ingredients és realment senzilla i la combinació de tots ells resulta una delícia per al paladar. Us convido a tastar-lo, doncs ve a ser com una simfonia de textures i sabors, on el gust àcid de la taronja es barreja amb el dolç de la mel, i tot dos troben el contrapunt del gust amarg de les nous. Sens dubte pot ser una molt bona elecció com a postres per a un dia diferent o especial.

Ingredients per a 4 persones:

3-4 taronges grans
6 nous pelades
mel

Recepta:

No pot ser més senzilla. Pelem les taronges i les tallem en rondanxes regulars. Trenquem les nous pelades en trossos petits. En el moment de servir a taula emplatem les rodanxes de taronja, hi posem els trossets de nou pel damunt i hi aboquem un bon raig de mel per sobre. El plat ja estarà preparat. Que el gaudiu.

Un petit truc:

Si fem servir un recipient de mel amb tap de setrill o bé amb tapa a la part inferior, com el d’algunes marques que venen al mercat, podrem controlar i repartir molt millor la quantitat de mel que aboquem per sobre de les taronges i les nous. Si a més d’això la mel és d’alguna varietat floral (romaní, farigola, til·ler, eucaliptus, etc.), hi afegirem un plus de valor gustatiu al plat.

Un flam de mató

Avui em ve de gust parlar d’unes postres originals que vaig preparar fa uns dies. La idea em va venir arran d’uns flams de mató molt gustosos que compro de vegades en una màquina expenedora de làctics que hi ha a la sortida del metro (sí, sí, una màquina expenedora de làctics, heu llegit bé). Com que m’agraden molt he tractat de fer-ne a casa i reproduïr-los a escala més gran per a tota la família. El resultat ha estat el que podeu veure a la foto. Val la pena. Us el recomano.

Ingredients per a 8-10 persones:

300 gr. de mató
200 ml. de nata líquida
300 ml. de llet
150 gr. de sucre
2 sobres de quallada

Recepta:

En primer lloc preparem el caramel que anirà per sobre del flam. Per fer-lo ens farà falta un cassó, que posarem al foc després d’haver-hi abocat 2 o 3 cullerades de sucre (uns 50 gr.). Deixem coure, sense deixar de remenar, fins que es torni líquid, moment en que l’apartarem del foc i l’abocarem al fons del motlle on anem a fer el flam.

Per preparar la massa agafeu un pot i poseu-hi primer el mató, després els sobres de quallada, seguit del sucre restant i la nata líquida. Tritureu amb la batedora. Quan el mató estigui desfet, aboqueu-hi la llet i torneu a batre, fins que quedi una massa fina i homogènia.

Ompliu el motlle amb la barreja del pot i poseu-lo per sobre d’una safata amb aigua, per coure el flam al bany maria, per tal que la temperatura de cocció sigui uniforme. La cocció la farem al forn, a uns 180º, deixant-lo entre 45 i 60 minuts, fins que es vegi que vagi quallant pel centre. No cal que qualli completament. Ho deixarem que ho faci posant-lo a la nevera durant algunes hores. Per aquest motiu és aconsellable preparar aquestes postres d’un dia per l’altre.

Com podeu veure aquesta és una recepta molt fàcil de fer. Amb ella podreu degustar unes postres ben dolces i sorprendre a la vostra família, amics o convidats amb unes postres diferents. Tota una experiència per al paladar.

Un petit truc:

Si en lloc de la batedora convencional feu servir una batedora manual o mecànica de varetes aconseguireu mantenir la textura grumollosa pròpia del mató, la qual cosa li donarà un toc rústic al flam que resulta molt interessant.

Unes postres molt ràpides i senzilles de fer

A la cuina passa sovint que no disposem de gaire temps per preparar els plats que volem elaborar. És aleshores quan apreciem el valor de receptes que siguin senzilles i ràpides de fer. Com aquesta que us presento en aquesta entrada, que no pot ser més simple, tret que ens mengem la fruita directament tal com la comprem al mercat.

Ens trobem a la primavera, època de maduixes i maduixots, entre altres tipus de fruites i verdures, i per això és bo que en consumim degut a les seves propietats nutritives, trobar-se en el seu punt òptim de maduració i tenir la millor relació qualitat/preu en el mercat.

La gràcia d’aquesta recepta consisteix en el contrast de sabors que aconseguim: el dolç del sucre, per una banda, i l’àcid dels maduixots, per una altra, gràcies a la solubilitat de la fructosa de la fruita pel sucre. Però convé que els consumim poc després de la seva preparació, per tal que mantinguin la seva consistència.

Ingredients per a 2 persones:

300 gr. de maduixots frescos
2 cullerades rases de sucre roig

Recepta:

Tallar i eliminar el recobriment verd dels maduixots. Rentar-los bé sota l’aixeta per eliminar els possibles productes químics que puguin tenir. Un cop escorreguts, tallar-los a trossos, a una mida convenient per menjar-los amb cullereta. Afegir per sobre dues cullarades rases de sucre roig, remenar bé i deixar macerar. Feu-ho uns 15 minuts abans de l’àpat, per donar prou temps a que els maduixots desprenguin la seva aigua, però que mantinguin encara el seu cos i no quedin massa fofos. En aquesta recepta és important aconseguir que els maduixots desprenguin el seu propi líquid, però que mantinguin la seva consistència. Per això és recomanable consumir-los poc després de la seva elaboració.

Un petit truc:

Si volem que aquestes siguin unes postres de dia de festa podem acompanyar-les d’un parell de cullerades de nata de pastisseria (l’autèntica….mmmhhh) per ració. Aleshores seran ja unes postres per a nota.

Una compota de poma aromatitzada amb mel

Avui us vull parlar d’una compota de poma que vaig elaborar fa un parell de dies i que crec que es mereix una entrada al blog. Com que veia que teníem unes pomes que començaven a fer-se malbé, vaig pensar que seria una manera interessant de fer-les servir i aprofitar-les. A la cuina és important no llençar res i menys en els temps que corren ….

Pensant com podria fer unes postres una mica originals i diferent de les convencionals, se’m va ocórrer que podria aromatitzar la compota afegint-hi una mica de mel, en lloc de sucre. El resultat va ser una compota de poma aromatitzada amb el gust de la mel, en aquest cas de mil flors, que va despertar en les meves neurones records de gustos dolços oblidats de la meva infància. Us convido a que la proveu i experimenteu la mateixa sensació que jo. Val la pena.

Ingredients per a 2 persones:

2-3 pomes de mida mitjana a grossa
1 cullerada ben plena de mel de milflors (o de qualsevol tipus de flor que us agradi)
unes gotes de suc de llimona
una petita quantitat d’aigua

Recepta:

En un pot de mida mitjana abocar una petita quantitat d’aigua, just per cobrir lleugerament la base. Esprémer el suc d’un casquet de llimona dins del pot, per obtenir una barreja d’aigua acidulada. Posar el pot a escalfar a foc mitjà. Pelar les pomes i tallar-les a trossos més aviat petits. Anar abocant els trossos de poma al pot a mesura que estiguin tallats. Anar remenant la mescla de tant en tant per a que els trossos de poma es vagin impregnant amb l’aigua. Un cop tallades totes les pomes, tapar el pot i deixar coure-les  uns 20 minuts. Quant noteu que els trossos de poma comencin a estar tous, remenar enèrgicament la barreja durant una estona amb una cullera de fusta, fins que es desfacin completament i el contingut adquireixi la consistència d’una compota. Retirar el pot del foc i traspassar la compota a un parell de bols. Deixar refredar.

Un petit truc:

Si desitgeu que la compota no resulti tan dolça, podeu afegir-hi 2 o 3 trossos de pell de llimona, que li donaran un agradable toc de gust de cítrics.

La crema de sant Josep de la família

En aquesta entrada vull parlar de la crema de sant Josep, tan popular i coneguda dins de la gastronomia catalana. M’hi ha fet pensar la celebració d’aquest sant fa dos dies i també el record de la crema extraordinària que preparava per aquestes dates la tia Assumpció. Malauradament va morir a final de l’any passat, després d’haver d’estar més de dos anys en cadira de rodes amb una paràlisi de gairebé tot el cos. Vagi per ella aquest recordatori i també com una mostra de la voluntat de mantenir el patrimoni gastronòmic de la família i també del país. Si està ben elaborada, aquesta crema és una menja exquisida i amb ella podem resoldre molt bé les postres d’un dia de festa (o, evidentment, de qualsevol altre dia que tinguem ganes d’unes postres ben dolces ….).

Ingredients per a unes 8 persones:

1 litre de llet fresca sencera.
7 rovells d’ous frescos
7 cullerades soperes de sucre bastant plenes
1 cullerada sopera de farina de blat de moro (Maizena)
½ canonet o branca de canyella
2 trossos de pell de llimona molsuda

Recepta:

Barrejar els rovells d’ou amb el sucre, ben remenats, de manera que la barreja quedi liquada. Afegir la major part de la llet a la barreja -excepte una taseta- i remenar ben remenat. Reservar la resta de la llet per després. Afegir-hi la canyella i la llimona. Posar la barreja a foc moderat i remenar. Posar la maizena a la quantitat de llet restant i remenar ben remenat, procurant que no s’hi facin grumolls. Afegir aquesta mescla a la barreja de llet amb els rovells d’ou quan estigui una mica calenta i anar remenant contínuament, atenció, fins que s’espesseixi. Quan s’hagi espessit, retirar el pot del foc. Procurar, sobretot, que la barreja no arribi a bullir. Un cop feta, deixar-la reposar sobre una safata i treure la canyella i la pell de llimona. Si es vol crema cremada, s’hi afegeix sucre per sobre i es crema amb l’estri de cremar. Per acabar de rematar, la podem acompanyar d’uns melindros o d’algun tipus de pastís esponjós.

Un petit truc:

Un dels factors més importants per a que la crema quedi ben feta és que la barreja no arribi a bullir mai. Per tant, cal estar alerta en el moment de la seva elaboració.