Una gustosa sopa de camagrocs

Som a la tardor, en plena temporada de bolets, i per tant en un moment idoni per introduïr-los a la nostra cuina. Podem gaudir anant-los a collir a la muntanya o bé, si no ens és possible, aprofitar ara el moment en que es poden trobar fàcilment als nostres mercats.

Per això, en aquesta entrada us proposo un plat original i gustós fet a base de bolets: concretament, una sopa de camagrocs. La recepta me la va facilitar un germà meu ja fa algun temps i, des d’aleshores, l’elaborem a casa any rere any. És fàcil de fer i paga la pena el temps i el treball que calen per preparar els bolets.

Malgrat la seva simplicitat, la flaire i el gust d’aquesta sopa són extraordinaris, sobretot si els camagrocs són acabats de collir. Si us decidiu a fer-la, us asseguro que el gust dels bolets i de la farigola us transportarà mentalment al bosc i voldreu repetir. Us animeu?

Ingredients per a 4 persones:

400 gr. de camagrocs (com més frescos, millor)
3-4 cebes tendres mitjanes
1,25 litres de brou vegetal
un farcellet de farigola
oli d’oliva i sal

Recepta:

Pelar les cebes tendres, netejar-les i tallar-les en juliana, que no sigui molt fina. Abocar dues cullerades d’oli en una olla una mica fonda i posar-la a escalfar. Abocar-hi les cebes, remenar i deixar que es vagin couent a foc lent. Posar el brou a escalfar en un altre recipient. Mentrestant netejar els bolets dels trossos de brossa que puguin tenir, eliminant també la part de l’arrel. Esmicolar els bolets més grans en trossos petits. Això ho podeu fer directament amb les mans. Quant els bolets estiguin nets, afegir-los a la seva en cocció, remenar, tapar l’olla i deixar que desprenguin la seva aigua durant uns pocs minuts. A continuació abocar-hi el brou, afegir la sal, tapar l’olla i pujar el foc. Deixar que la sopa bulli durant uns 20-25 minuts. Transcorregut aquest temps, rectificar de sal i tirar-hi un farcellet de farigola (el podeu posar dins d’una gasa o d’un recipient metàl·lic gran per fer infusions). Transcorreguts cinc minuts més, retirar el farcellet de farigola i apagar el foc. La sopa ja estarà llesta per portar a taula. Veureu quines flaires de bosc que desprèn!!

Uns espaguetis amb salsa de tres formatges

Abans de vacances vaig menjar un excel·lent plat de macarrons amb una salsa de tres formatges en un cèntric restaurant de Barcelona. Després d’aquesta experiència memorable, vaig pensar que estaria molt bé intentar reproduir un plat com aquell a casa.
És el que he fet fa poc dies, després d’investigar una mica sobre la possible composició de la salsa i fer algunes proves. A la fi he aconseguit una barreja molt reixida, que consisteix en un 50% de formatge de cabra, un 30% de formatge blau i un 20% de formatge granulós, dissolts en llet sencera o bé nata líquida. El resultat: una salsa de formatges d’un gust sensacional. Absolutament recomanable!!!

  

Ingredients per a 4 persones:

300 gr. d’espaguetis (poden ser també d’un altre tipus de pasta, la que més us agradi)
200 ml. de llet sencera (o bé de nata líquida, si preferiu una salsa més untuosa)
100 gr. de formatge de cabra
60 gr. de formatge blau (roquefort, stilton, bavaria blu, cabrales, etc.)
40 gr. de formate granulós (parmesà, grana, manxego sec, etc.)
una mica de pebre (opcional)

Recepta:

En primer lloc hem de coure la pasta. Per fer-ho, omplim una olla amb 2-3 litres d’aigua, la posem al foc i portem l’aigua a ebullició. Podem afegir un grapat de sal a l’aigua, encara que en aquest cas no és imprescindible, ja que la salsa de formatges ja per si és prou salada. Quan bulli l’aigua hi tirem els espaguetis (o el tipus de pasta que vulguem) i deixem coure el temps indicat pel fabricant. Mentre es cou la pasta, preparem la salsa. En una paella no gaire gran aboquem la llet (o bé la nata líquida) i la posem a escalfar, a foc mitjà. Mentrestant tallem i esmicolem els tres tipus de formatges en trossos petits. Quan la llet estigui tèbia, afegim primer el formatge de cabra, remenem amb una cullera de fusta i deixem que es vagi fonent. Després afegim el formatge blau i seguim remenant. Finalment hi aboquem el formatge granulós, remenem una mica més la barreja i deixem reduir una mica la quantitat de llet. Seguidament aboquem la barreja en un pot de batedora i la batem fins que quedi ben fina. Un cop cuita la pasta, l’escorrem i la portem ràpidament a taula, sense deixar temps a que es refredi. Servim la pasta a cada plat i hi afegim una generosa quantitat de salsa de formatges per sobre. Si us agrada, també hi podeu tirar una mica de pebre negre pel damunt. I a gaudir d’un plat sensacional!! Millor encara si pot ser acompanyat d’una copa d’un vi negre de qualitat.

Un arròs amb verdures

Haig de confessar que l’arròs és un dels meus aliments preferits. M’agrada gairebé de qualsevol manera: ja sigui com arròs blanc, arròs a la cubana, arròs amb verdures, arròs amb carn, arròs amb peix, arròs amb formatge (risotto), com a paella, arròs eixut o arròs caldós …. en la majoria dels casos el trobo un menjar que ve molt de gust i que, a més, és molt digestiu i saludable.

Malgrat això, després de veure la vintena d’entrades que porto fins a la data en el meu blog, de les quals només dues fan referència a plats d’arròs, ningú diria que la meva afició per aquest tipus d’aliment sigui en realitat tan gran. La veritat, però, és que us puc assegurar que és així i que si fins ara he no estat gaire prolífic al respecte no és per manca d’un interès i dedicació reals, si no senzillament perquè altres plats han cridat més la meva atenció.

En les meves properes entrades procuraré, per tant, que aquesta preferència meva pels plats d’arròs vingui reflectida com es mereix i amb més freqüència. Començo, doncs, parlant en aquesta entrada d’un arròs amb verdures molt bo que vaig preparar fa uns dies i que em ve de gust compartir amb vosaltres.

Ingredients per a 4 persones:

320 gr. d’arròs
100 gr. de mongetes tendres
1/2 carbassó
1/2 porro
1/2 pebrot vermell
1/2 pastanaga
4 grans d’all
1 litre de brou de verdures
oli i sal

Recepta:

En primer lloc posem el brou de verdures a escalfar. Seguidament rentem bé  (i pelem, si és el cas) totes les verdures i les tallem en forma de daus petits. Pelem i tallem els alls en làmines petites. Aboquem 3 cullerades d’oli en una paella, l’escalfem i afegim totes les verdures i els alls un cop estigui calent. Remenem i deixem coure uns minuts a foc mitjà. Quan estiguin una mica cuites afegim l’arròs, remenem i deixem coure uns instants, fins que es torni d’un color translúcid. A continuació hi aboquem el brou calent, afegim la sal, portem la paella a ebullició i deixem coure uns 20 minuts. Entre mig de la cocció, hi afegim més aigua calenta i rectifiquem de sal, en cas necessari. Un cop acabada la cocció retirem del foc i diexem reposar uns minuts abans de portar-lo a taula. Haurem preparat així un arròs de gust deliciós. Us convido a que el tasteu!!

Un petit truc:

Si feu servir un recipient (paella o cassola baixa) del tipus de fundició, que sigui pesant i tingui una base gruixuda, aconseguireu que la calor es reparteixi més uniformement i, per tant, que l’arròs i les verdures quedin més ben cuites. La diferència de gust respecte d’un recipient de xapa embutida, més senzill i econòmic, és molt notable.

Una fideuada a la meva manera

Posats a la cuina, la pràctica demostra que hi ha plats que admeten àmplies variacions, ja sigui pels ingredients que es fan servir, ja sigui per l’ordre o la seqüència de les passes a seguir per a la seva elaboració. En aquest sentit, penso que les paelles i les fideuades, entre molts d’altres, entrarien perfectament dins d’aquesta categoria.

Això ve a que en aquesta entrada us vull parlar d’una fideuada que vaig preparar fa poc. El diccionari descriu la fideuada com un “guisat de fideus cuits en una paella amb un sofregit, peix i marisc”. Així, doncs, tot el que s’adigui amb aquesta definició li podem posar l’etiqueta de “fideuada”. En aquest cas vaig fer servir uns fideus del nº 0, els més fins que venen al mercat, un sofregit de ceba i tomàquet, i una dotzena de gambes, com a tot representant del món mariner (tret, naturalment, del brou de peix).

Reconec que la manca d’alguna mena de peix, que és un dels signes d’identitat de la fideuada, desvirtuava la seva naturalesa, però la veritat és que en aquesta ocasió em va interessar que servís com a primer plat, i no com a plat únic, que és el que la fideuada pot servir si les racions de fideus, peix i marisc són generoses. És per això que al títol de l’entrada parlo d’aquesta fideuada feta “a la meva manera”. Afortunadament la cuina és molt flexible i permet adaptar-se en cada cas als gustos i necessitats de cadascú. Segur que vosaltres també la feu a la vostra manera, i no per això serà menys digna.

Ingredients per a 4 persones:

320 gr. de fideus fins (del nº 0)
1 ceba gran
3-4 tomàquets mitjans
12 gambes
oli d’oliva i sal
1 litre de brou de peix

Recepta:

Posar el brou de peix en un pot i escalfar (si el brou el fem en aquell mateix moment, posem les peces de peix i marisc a l’aigua en fred). Abocar un raig d’oli en una paella i coure les gambes uns minuts fins que quedin daurades. Treure del foc i reservar. Separar els caps de les gambes del cos. Afegir els caps al brou de peix i deixar que vagi fent xup xup. Pelar la ceba i tallar-la ben fina. Tot seguit ratllar els tomàquets. Afegir un altre raig d’oli a la mateixa paella en què hem cuit les gambes i deixar coure la ceba. Quan comenci a agafar color afegir-hi els tomàquets, remenar i deixar coure uns minuts fins que el seu líquid es redueixi. Afegir aleshores els fideus, barrejar-los amb el sofregit i remenar-los uns instants amb una cullera de fusta. Quan estiguin ben impregnats, abocar-hi el brou de peix, que abans haurem colat amb l’ajuda d’un “xino”. Després afegir-hi la sal i les gambes. Apujar el foc i deixar coure uns minuts, seguint les indicacions del fabricant dels fideus. Si heu fet servit fideus dels més fins, en qüestió de 4-5 minuts serà suficient. Quan els fideus estiguin cuits, retirar del foc i deixar reposar un parell de minuts abans de servir. Si voleu, podeu arrodonir aquest plat servint-lo acompanyat d’una salsa d’allioli suau.

Sobre la fotografia:

A la fideuada de la fotografia la majoria de les gambes no hi apareixen per estar recobertes pels fideus, però us puc assegurar que hi eren!! Per una altra banda hi podreu apreciar uns trossets d’oliva, pebrot i all que no surten mencionats a la recepta. Això té una explicació senzilla: apart dels tomàquets de la recepta hi vaig afegir unes restes de salsa de tomàquet que tenia a la nevera, que vaig voler aprofitar. Ja ho sabeu: a la cuina hem de procurar no llençar res.

Una pizza semicasolana

En aquesta entrada em ve de gust parlar d’una pizza que hem fet fa uns dies. En dic “semicasolana” perquè, tot i que ha estat feta a casa, per qüestió de conveniència he fet servir una massa de pa de les que ja venen preparades. Al mercat se’n poden trobar d’algunes marques que són força dignes i que ajuden a estalviar molt de temps. Evidentment, si disposem de temps i ganes no hi ha res comparable a una massa elaborada per un mateix.

Les pizzes són uns d’aquests aliments que s’agraeixen pel seu bon gust i la seva gran versatilitat. De fet la idea no pot ser més senzilla: es tracta de posar diversos ingredients sobre una base de massa de pa, disposats sobre una fina capa de salsa de tomàquet i recoberts amb una certa quantitat de formatge mozzarella, i deixar-los coure en un forn a temperatura elevada.

Per a mi, la gràcia de les pizzes és que hi pots afegir tota mena d’ingredients que et vinguin de gust. Tant poden ser verdures i hortalisses (pebrot, espàrrec, carbassó, carxofa, porro, etc.), com diferents tipus de carn i embotits (pernil dolç i salat, fuet, llonganissa, xoriç, salami, etc.), a més d’olives de tota mena, xampinyons i molts altres ingredients que se’ns ocorrin.

Però és que a més ofereixen el gran avantatge d’adaptar-se al que tinguis al rebost i a la nevera en el moment de preparar-les. Així, per exemple, en aquesta que us mostro a les fotos vaig fer servir pebrot vermell, olives verdes, pernil dolç i pernil ibèric. Però la combinació podria haver estat qualsevol altra en funció, com dic, del què disposem en aquell moment.

Aquesta vegada he volgut posar dues fotos de la pizza. Una ja preparada amb tots els ingredients, però abans de coure-la, i l’altra una vegada cuita, després de passar el temps corresponent al forn. Ho he volgut fer per comparar com el procés de cocció modifica l’aspecte, la textura, la composició i la digestibilitat dels seus ingredients en origen. A mi això em resulta molt interessant i em permet valorar la gran funció que té la cuina a les nostres vides.

Per acabar voldria destacar un fet important: el gust i la qualitat d’una pizza elaborada a casa d’aquesta manera no tenen res a veure amb el de les pizzes fabricades industrialment que venen als supermercats. És un altre nivell. Proveu-ho, si no ho heu fet encara, i ja m’ho direu…. Bon profit!!!

Ingredients per a 3-4 persones:

1 base de pizza rectangular de 385 gr. (de les que ja venen preparades)
4 cullerades de salsa de tomàquet
1/2 pebrot vermell mitjà
un potet petit d’olives verdes farcides
60 gr. de pernil dolç
60 gr. de pernil ibèric
125 gr. de formatge mozzarella (els d’origen italià li donen un toc més genuí)
un raig d’oli d’oliva
un polsim d’orenga

Recepta:

Posar el forn a escalfar a 220º durant 10 minuts. Desenrotllar la massa ja preparada i estendre-la sobre una safata del forn. Posar la salsa de tomàquet per sobre i escampar-la fins a obtenir una fina capa homogènia. Afegir i repartir els ingredients que volgeu per sobre de la massa, després de tallar-los a trossos. Per últim afegir el formatge mozzarella, també tallat a trossos, i repartir-lo per tota la superfície, de forma més o menys regular. Posar la safata al forn i deixar coure la pizza durant uns 10-12 minuts. Retirar i deixar refredar una mica abans de servir.

Un petit truc:

Si afegiu un polsim d’orenga i un raig d’oli d’oliva per tota la superfície abans de coure aconseguireu un aspecte i un gust de la pizza encara més bons.

Unes faves estofades amb botifarra negra

Es parla sovint de la conveniència de consumir productes de temporada, tant per trobar-se en el seu millor moment de desenvolupament, com pel fet de tenir els preus més baixos en el mercat. Un d’aquests productes en aquests moments són les faves. Per a nosaltres són un tipus de verdura que ens agrada menjar de tant. Per això fa uns dies ens vàrem decidir a fer-ne com a primer plat, però acompanyades també de pèssols, botifarra negra i uns trossets de pernil ibèric per a donar-li gust. El resultat de tot plegat va ser el que us mostro a la foto. En aquesta ocasió, aquesta meravella gastronòmica la va cuinar la Isabel, la meva dona.

Ingredients per a 2 persones:

1,5 Kg. de faves tendres (sense pelar)
300 gr. de pèssols frescos (també sense pelar)
2 cebes tendres grosses
6 rodanxes de botifarra negra
30 gr. de pernil ibèric
2 cullarades d’oli d’oliva
sal

Recepta:

Pelar les faves i els pèssols (una feina entretinguda, que porta el seu temps) i tallar les cebes a trossos. Posar un rajolí d’oli i abocar un quart de vas d’aigua en una olla de mida adequada. Posar-la al foc  a nivell mitjà. Abocar les faves, els pèssols i les cebes a l’olla, afegir-hi una mica de sal, tapar-la i deixar coure entre 20 i 30 minuts, per tal que quedin estofades. En una paella apart coure lleugerament, amb una mica d’oli, les rodanxes de botifarra negra i el perfil ibèric tallat a trossets. Retirar del foc quan aquests ingredients comencin a estar dauradets. En els últims minuts de cocció de les faves i els pèssols rectificar de sal i deixar coure fins que estiguin al punt. En el moment de servir afegir-hi les rodanxes de botifarra i els trossets de pernil pel damunt. El plat estarà així llest per portar a taula.

Una sopa ràpida de fideus amb cigrons

Avui em ve gust parlar d’una sopa de fideus amb cigrons que fem de tant en tant a casa. Les sopes són un d’aquells plats que passen molt bé en un àpat, ja sigui un dinar o un sopar, i acostumen a ser preparacions en general molt saludables. De sopes en podem fer de totes menes i amb una varietat molt àmplia d’ingredients, però en el cas que ens ocupa en aquesta entrada m’ha interessat parlar d’una en concret, ideal per quan anem apurats de temps, ja que es prepara en menys d’un quart d’hora, i que és gustosa i nutritiva alhora.

Per aconseguir aquest temps d’elaboració tan curt hem de partir, lògicament, d’ingredients ja preparats, com és el cas del brou i dels cigrons. Les dues coses les podem elaborar a casa a partir dels seus ingredients en origen, però per a la cuina del dia a dia resulta molt pràctic disposar, com dic, d’aquests ingredients ja llestos per consumir. Als supermercats podem trobar marques de brou de pollastre, envasat en bricks, i de cigrons, envasats en pots de vidre, que no porten conservants i que, tot i ser d’elaboració industrial, són força dignes.

Ingredients per a 2 persones:

Mig litre de brou de pollastre
Dues cullerades ben plenes de fideus fins (del nº O)
Dues cullerades ben plenes de cigrons

Recepta:

Posar el brou a escalfar en una olla de mida adequada, a foc intens, i portar-lo a ebullició. Quan bulli, afegir els fideus i els cigrons. Deixar coure uns 5 minuts i retirar del foc. La sopa ja estarà llesta.

Un petit truc:

Tapeu l’olla amb una tapa si voleu que el brou s’escalfi i arribi a ebullició més ràpidament. El vapor que es genera internament en els recipients tancats ajuda a accelerar el procés d’escalfament dels líquids que contenen. Aquest efecte és especialment interessant quan vulguem cuinar un plat el més ràpid possible i, de fet, és el principi en el que es basen les olles a pressió.