Uns seitons vestits amb barretina

Som a l’estiu, fa calor i no ve de gust passar gaires hores als fogons. Per això en aquesta estació de l’any s’agraeixen plats senzills i sense gaires complicacions. Com, per exemple, un bon plat de peix fresc fregit servit amb algun acompanyament.

És el cas de la proposta que us vull fer avui: un bon plat de seitons fregits, acompanyats d’un pebrots dels piquillo a mode de barretina. Val la pena aprofitar la temporada de peix blau en què ens trobem (de sardina, seitó, verat, sorell, etc) pels seus beneficis per a la nostra salut i economia. Que aprofiti!!

Foto seitons amb pebrots del piquillo

Ingredients per a 2 persones:

400 gr. de seitons frescos
6 pebrots del piquillo, en conserva
oli d’oliva

Recepta:

Netegem i preparem els seitons, separant el cap i les vísceres del cos. Couem el seitons en una paella, on prèviament hi haurem abocat un bon raig d’oli. Els passem uns moments, a banda i banda, just per a que agafin color. Retirem de la paella i acompanyem amb uns pebrots del piquillo, que amanirem amb un bon oli d’oliva. El plat estarà ja llest per servir.

Un clàssic: calamars a la romana

Totes les cuines del món tenen els seus clàssics. La cuina mediterrània, com no podia ser d’una altra manera, també. I és que, com s’acostuma a dir, els clàssics sempre seran els clàssics, és a dir, els plats que per la seva provada elaboració, gust i eficàcia són els que ens marquen la referència.

Avui em ve de gust parlar d’un d’aquests plats clàssics: els famosos calamars a la romana. Es tracta d’una variant dels diferents tipus de peix arrebossat que podem trobar a la cuina mediterrània, que destaca per la típica forma rodona dels calamars tallats com anelles i és el que els fa inconfusibles (bé, gairebé inconfusibles, ja que les anelles de ceba arrebossades també tenen un aspecte similar).

Un cop a taula constitueixen tota una delícia per al paladar a condició, com passa gairebé sempre amb els plats d’elaboració senzilla, que la matèria primera sigui fresca i de qualitat. Així, doncs, en aquest cas caldrà que ens proveïm en una peixeteria de confiança i, posats a demanar, demanarem també que ens netegin els calamars i ens els tallin a rodanxes.

Foto calamars a la romana

Ingredients per a 2 persones:

2 calamars grossos
100 gr. de farina
2 ous
oli i sal

Recepta:

Posem una bona quantitat d’oli en una paella i l’escalfem a foc mitjà. Posem la farina en un plat fondo i l’escampem per tota la superfície. En un altre plat fondo trenquem els ous, afegim la sal i els remenem amb una forquilla. Mentre l’oli es va escalfant, anem enfarinant les anelles de calamar i després les untem amb els ous batuts, fins a tenir-ne una quantitat que càpiga bé a la paella. Quan l’oli estigui ben calent, posem els calamars a coure i els fregim uns pocs minuts, a banda i banda, fins que quedin ben dauradets. Repetirem les operacions anteriors, fins a completar totes les anelles de calamar que tinguem, incloses les potes i els tentacles. Un cop fregides posem les anelles en una safata, sobre un parell de fulls de paper de cuina, per tal d’extreure l’excés d’oli que puguin tenir. Deixem reposar uns minuts, retirem el paper de cuina i ja podrem servir a taula. Que disfruteu amb les delícies que ens proporciona el mar!!

Un petit truc:

Si en lloc de la farina feu servir pa ratllat molt fi, que ja vingui preparat amb una barreja d’all i julivert, com el que jo vaig fer servir en els calamars de la fotografia, afegireu un plus gustatiu al plat. Com sempre, totes les variants són a discreció i gust del consumidor.

Un bacallà al pil pil amb un look italià

El bacallà al pil pil és un plat típic de la gastronomia basca que s’elabora amb bacallà de qualitat, oli d’oliva, alls i bitxos. Es tracta d’un plat de gust exquisit i molt apreciat pels amants de la bona cuina. Tradicionalment es feia amb cassoles de fang, que s’anaven remenant damunt d’un foc suau amb moviments giratoris durant una bona estona. El so produit amb aquest moviment és precisament el que dóna nom al plat.

De  forma anàloga a la maionesa, l’allioli i altres salses fetes a base d’oli, la salsa pil pil és el resultat de l’emulsió entre la gelatina que conté el bacallà amb l’oli de la seva cocció. Això dóna lloc a una salsa característica d’un color més o menys daurat depenent del color i tipus d’oli emprat, el qual es recomana que sigui oli d’oliva verge suau. La seva elaboració és relativament senzilla, però cal tenir en compte alguns detalls importants per tal que arribi a quallar, tal com explico a l’apartat de la recepta.

En aquest cas parlo d’un bacallà al pil pil amb un look italià, ja que la composició amb els pebrots cuits que l’acompanyen han evocat en la meva memòria els colors verd, blanc (del bacallà) i vermell propis de la bandera italiana. No hi busqueu cap metàfora ni significat concret a aquest muntatge. Simplement és que m’encanten els pebrots….

Bacallà al pil pilIngredients per a 4 persones:

4 talls de bacallà dessalat
4 grans d’all
1/2 pebrot vermell
l1 pebrot verd
250 ml. d’oli d’oliva extra verge suau

Recepta:

El millor bacallà per aquesta recepta és el que trobem a les bacallaneries, ja dessalat i al punt de sal. En aquest sentit és bo proveïr-se en una botiga de confiança. En primer lloc tallem a trossos els pebrots verd i vermell d’acompanyament. Els coem en una paella amb un bon raig d’oli, hi afegim sal i els retirem un cop cuits. Per una altra banda pelem els alls i els laminem. En una paella aboquem la resta de l’oli, que com heu vist a la llista d’ingredients és una quantitat important, ja que el bacallà ha de quedar força negat, i l’escalfem a foc mitjà. Quan estigui calent hi afegim els alls i els deixem coure un moment (si voleu un plat amb més picardia, li podeu afegir també mig bitxo tallat a rodanxes). Quan els alls agafin una mica de color els retirem. A continuació baixem el foc i  hi afegim els talls de bacallà per la banda on no hi ha la pell. Els deixem coure uns 4 minuts, els hi donem la volta i deixem coure uns altres 4 minuts, aproximadament, remenant de tant en tant la paella. Veureu que dins l’oli es van formant uns puntets blancs, que és on va a parar la gelatina que desprèn el bacallà. Un cop cuit, el retirem i deixem refredar l’oli. Això és imprescindible per a que emulsioni amb la gelatina (per sobre dels 80º no hi manera que ho faci). Quan l’oli s’hagi temperat, agafem un colador metàl·lic petit i comencem a fer moviments circulars continuats en una àrea de la paella on es vegin els puntets blancs. Si les condicions són les adequades, poc a poc veureu com l’oli comença a emulsionar i es comença a fer la salsa pil pil en aquella àrea. Continueu fent moviments circulars per tota la superfície, fins que la resta de l’oli qualli per a tota la paella.  Quant la salsa estigui feta, tornar a posar els talls de bacallà a la paella i escalfar a foc suau uns instants, immediatament abans de servir a taula, juntament amb els pebrots d’acompanyament. El resultat serà un plat espectacular, ideal per a un dia de festa.

Un consell:

Si aquest plat no us surt a la primera, no desespereu. És fàcil que passi. Si la salsa pil pil no us qualla pot ser degut a que el bacallà no conté prou gelatina, o bé a que la temperatura de l’oli és massa elevada, o també a que hi hagi un excés d’oli. Feu algunes proves amb diferents tipus de bacallà i temperatures i quantitats d’oli fins a trobar la combinació apropiada per aconseguir aquesta meravella gastronòmica. L’esforç, sense cap mena de dubte, s’ho val.

Gall d’indi a la planxa

El gall d’indi és una opció molt interessant quan el que volem és preparar un plat de carn blanca que ens aporti proteïnes de qualitat, però amb una baixa quantitat de greix. Per una altra banda ens permet també sortir de la rutina que representa el consum més o menys regular de carn vermella en forma de bistecs, mitjanes, filets, hamburgueses o mandonguilles, entre altres modalitats.

En aquesta entrada he optat per un senzill plat de gall d’indi a la planxa, acompanyat d’una barreja de carbassó amb pebrots. El plat no pot ser més simple i es prepara en qüestió de minuts. Els trossos de carn corresponen en aquest cas a la part de la cuixa, tallats en diagonal amb l’ajuda d’una serra, per tal d’obtenir uns talls de mida adequada com a racions individuals.

Foto gall d'indi

Ingredients per a 3 persones:

3 talls de gall d’indi (de la part de la cuixa)
1/2 cogombre
1 pebrot vermell mitjà
herbes provençals
suc de llimona
sal i pebre vermell
oli d’oliva

Preparació:

Per a l’acompanyament: tallem el pebrot i el cogombre a trossos, i els salem. Aboquem un bon raig d’oli en una paella i posem al foc. Afegim els trossos de cogombre i de pebrot a la paella. Deixem coure durant uns minuts, remenant de tant en tant. Rectifiquem de sal en cas necessari. Retirm del foc un cop cuits.

Per a la carn: adobem el gall d’indi un parell d’hores abans amb una barreja feta a base d’herbes provençals, sal, pebre vermell i suc de llimona. Un cop adobada, la posem a la planxa ben calenta uns minuts. Couem a banda i banda, fins que estigui feta al punt desitjat. Retirem del foc i servim amb l’acompanyament.

Com podeu comprovar la preparació d’aquest plat és ràpida i senzilla. Espero que us animeu a fer-lo i gaudiu del gust suau i la textura tendre propis de la carn de gall d’indi. Bon profit!!!

Pollastre adobat amb pebrots

Avui em ve de gust parlar d’un plat molt senzill i gustós que vaig elaborar fa uns dies. La veritat és que una bona part del seu mèrit és del pollastraire que em va vendre els trossos de pollastre ja adobats, del qual haig de descobrir la fòrmula de la seva recepta. Vaig intentar que em digués quins ingredients contenia l’adob, però no vaig aconseguir més resposta que la de “és una barreja d’espècies”.

pollastre adobat amb pebrots (Polaroid)

La barreja d’espècies, en definitiva, va donar un to exòtic al plat, en el que predominava el gust d’alguna mena de pebrot vermell picant, que evocava plats de carns abobades de la cuina del Magrib. Tenint en compte l’èxit de l’experiència, m’aplicaré en la recerca dels possibles ingredients de la “fórmula secreta” del meu pollastraire. I si en sabeu més que jo sobre aquesta matèria, us animo a que ens digueu quins ingredients creieu que pot tenir aquest adob, a partir del que es veu a la fotografia (llàstima que els ordinadors no ens permetin transmetre gustos i aromes a distància….encara).

Ingredients per a 3 persones:

600 gr. de pollastre adobat (a partir de trossos del pit)
2 pebrots mitjans (un de verd i un de vermell)
5 cullerades d’oli d’oliva
una mica de sal

Recepta:

Rentar els pebrots i tallar-los a trossos (en aquest cas a mi m’agradat fer-los en forma de rombes d’uns 2 cm). Coure’ls en una paella amb 2 cullerades d’oli, a foc baix, durant una mitja hora, afegint-hi una mica de sal al començament de la cocció i remenant de tant en tant. Passat aquest temps, retirar els pebrots del foc i reservar. En la mateixa paella afegir 3 cullerades més d’oli i coure el pollastre adobat durant uns minuts, remenant sovint fins aconseguir que tots els trossos de pollastre quedin ben cuits. Afegir els pebrots cuits abans, deixar escalfar un parell de minuts més i servir.

Fotografia:

Aquesta vegada l’he posada en format Polaroid, el qual m’agrada particularment.