Una fideuada a la meva manera

Posats a la cuina, la pràctica demostra que hi ha plats que admeten àmplies variacions, ja sigui pels ingredients que es fan servir, ja sigui per l’ordre o la seqüència de les passes a seguir per a la seva elaboració. En aquest sentit, penso que les paelles i les fideuades, entre molts d’altres, entrarien perfectament dins d’aquesta categoria.

Això ve a que en aquesta entrada us vull parlar d’una fideuada que vaig preparar fa poc. El diccionari descriu la fideuada com un “guisat de fideus cuits en una paella amb un sofregit, peix i marisc”. Així, doncs, tot el que s’adigui amb aquesta definició li podem posar l’etiqueta de “fideuada”. En aquest cas vaig fer servir uns fideus del nº 0, els més fins que venen al mercat, un sofregit de ceba i tomàquet, i una dotzena de gambes, com a tot representant del món mariner (tret, naturalment, del brou de peix).

Reconec que la manca d’alguna mena de peix, que és un dels signes d’identitat de la fideuada, desvirtuava la seva naturalesa, però la veritat és que en aquesta ocasió em va interessar que servís com a primer plat, i no com a plat únic, que és el que la fideuada pot servir si les racions de fideus, peix i marisc són generoses. És per això que al títol de l’entrada parlo d’aquesta fideuada feta “a la meva manera”. Afortunadament la cuina és molt flexible i permet adaptar-se en cada cas als gustos i necessitats de cadascú. Segur que vosaltres també la feu a la vostra manera, i no per això serà menys digna.

Foto de fideuada

Ingredients per a 4 persones:

320 gr. de fideus fins (del nº 0)
1 ceba gran
3-4 tomàquets mitjans
12 gambes
oli d’oliva i sal
1 litre de brou de peix

Recepta:

Posar el brou de peix en un pot i escalfar (si el brou el fem en aquell mateix moment, posem les peces de peix i marisc a l’aigua en fred). Abocar un raig d’oli en una paella i coure les gambes uns minuts fins que quedin daurades. Treure del foc i reservar. Separar els caps de les gambes del cos. Afegir els caps al brou de peix i deixar que vagi fent xup xup. Pelar la ceba i tallar-la ben fina. Tot seguit ratllar els tomàquets. Afegir un altre raig d’oli a la mateixa paella en què hem cuit les gambes i deixar coure la ceba. Quan comenci a agafar color afegir-hi els tomàquets, remenar i deixar coure uns minuts fins que el seu líquid es redueixi. Afegir aleshores els fideus, barrejar-los amb el sofregit i remenar-los uns instants amb una cullera de fusta. Quan estiguin ben impregnats, abocar-hi el brou de peix, que abans haurem colat amb l’ajuda d’un “xino”. Després afegir-hi la sal i les gambes. Apujar el foc i deixar coure uns minuts, seguint les indicacions del fabricant dels fideus. Si heu fet servit fideus dels més fins, en qüestió de 4-5 minuts serà suficient. Quan els fideus estiguin cuits, retirar del foc i deixar reposar un parell de minuts abans de servir. Si voleu, podeu arrodonir aquest plat servint-lo acompanyat d’una salsa d’allioli suau.

Sobre la fotografia:

A la fideuada de la fotografia la majoria de les gambes no hi apareixen per estar recobertes pels fideus, però us puc assegurar que hi eren!! Per una altra banda hi podreu apreciar uns trossets d’oliva, pebrot i all que no surten mencionats a la recepta. Això té una explicació senzilla: apart dels tomàquets de la recepta hi vaig afegir unes restes de salsa de tomàquet que tenia a la nevera, que vaig voler aprofitar. Ja ho sabeu: a la cuina hem de procurar no llençar res.

Una amanida de tabule

En aquesta entrada em ve de gust parlar d’un plat de tabule que vam preparar fa uns dies. El tabule és una mena d’amanida feta a base de cuscús, a la qual s’hi afegeix tomàquet, ceba, julivert i menta, entre altres ingredients, i que s’amaneix amb oli d’oliva i suc de llimona. Els entesos diuen que és una recepta originària de l’Orient Mitjà, i més concretament de la zona de Síria i el Líban.

Foto amanida tabule

Els sabors dominants de la menta i la llimona li donen un gust característic, que resulta molt apetitós com a entrant o primer plat d’un àpat. Si no n’heu menjat mai, us convido a que el tasteu. Ja veureu que us encantarà el seu sabor refrescant, que evoca en el paladar gustos exòtics de cuines llunyanes. Per començar podeu fer servir sobres de cuscús precuit que ja venen preparats amb alguns dels ingredients, com ara la ceba, el julivert i la menta deshidratats. Els podreu trobar en botigues d’alimentació especialitzades.

La preparació d’aquest plat és molt senzilla, com veureu a la recepta. I com totes les amanides és un plat molt flexible que es presta a què hi posem diversos ingredients, ja sigui els que tinguem a mà o bé els que més ens agradin.

Ingredients per a 3 persones:

1 sobre de 200 gr. de tabule (preparat deshidratat)
1 tomàquet mitjà
1/2 ceba mitjana
1/2 pastanaga
1/2 llimona
oli d’oliva
aigua freda

Recepta:

Abocar el sobre de tabule preparat en un bol i afegir 1/4 de litre d’aigua freda. Tapar i deixar reposar uns 45 minuts a la nevera. Tallar el tomàquet a trossos molt petits. Passar la ceba i la pastanada per la picadora, fins obtenir uns ingredients molt triturats per afegir a l’amanida. Passat el temps de rehidratació del cuscús, treure de la nevera i remenar bé amb una cullera de fusta. Els grans de cuscús hauran de quedar compactes, si bé s’hauran de poder desprendre amb facilitat. Afegir al bol el tomàquet, la ceba i la pastanaga. Abocar-hi un raig d’oli i el suc de la llimona i remenar ben bé la barreja. Un cop fet això, l’amanida de tabule ja estarà preparada. Si ho desitjeu, podeu afegir-hi menta fresca i altres ingredients al vostre gust (cogombre, api, pebrot, olives, anxoves, panses, fruits secs, etc.). Bon profit!!!