En aquesta entrada vull parlar de la crema de sant Josep, tan popular i coneguda dins de la gastronomia catalana. M’hi ha fet pensar la celebració d’aquest sant fa dos dies i també el record de la crema extraordinària que preparava per aquestes dates la tia Assumpció. Malauradament va morir a final de l’any passat, després d’haver d’estar més de dos anys en cadira de rodes amb una paràlisi de gairebé tot el cos. Vagi per ella aquest recordatori i també com una mostra de la voluntat de mantenir el patrimoni gastronòmic de la família i també del país. Si està ben elaborada, aquesta crema és una menja exquisida i amb ella podem resoldre molt bé les postres d’un dia de festa (o, evidentment, de qualsevol altre dia que tinguem ganes d’unes postres ben dolces ….).
Ingredients per a unes 8 persones:
1 litre de llet fresca sencera.
7 rovells d’ous frescos
7 cullerades soperes de sucre bastant plenes
1 cullerada sopera de farina de blat de moro (Maizena)
½ canonet o branca de canyella
2 trossos de pell de llimona molsuda
Recepta:
Barrejar els rovells d’ou amb el sucre, ben remenats, de manera que la barreja quedi liquada. Afegir la major part de la llet a la barreja -excepte una taseta- i remenar ben remenat. Reservar la resta de la llet per després. Afegir-hi la canyella i la llimona. Posar la barreja a foc moderat i remenar. Posar la maizena a la quantitat de llet restant i remenar ben remenat, procurant que no s’hi facin grumolls. Afegir aquesta mescla a la barreja de llet amb els rovells d’ou quan estigui una mica calenta i anar remenant contínuament, atenció, fins que s’espesseixi. Quan s’hagi espessit, retirar el pot del foc. Procurar, sobretot, que la barreja no arribi a bullir. Un cop feta, deixar-la reposar sobre una safata i treure la canyella i la pell de llimona. Si es vol crema cremada, s’hi afegeix sucre per sobre i es crema amb l’estri de cremar. Per acabar de rematar, la podem acompanyar d’uns melindros o d’algun tipus de pastís esponjós.
Un petit truc:
Un dels factors més importants per a que la crema quedi ben feta és que la barreja no arribi a bullir mai. Per tant, cal estar alerta en el moment de la seva elaboració.
Homo culinarius 