Una truita de ceba amb cansalada fumada

A la cuina resulta interessant experimentar amb coses noves i afegir un punt de creativitat a receptes ja provades i contrastades. És el que vaig pensar fa uns dies quan se’m va ocórrer afegir uns trossos de cansalada fumada  a una truita de ceba convencional. El resultat és el que podeu veure a la foto i la veritat és que la novetat va resultar força interessant.

La senzillesa d’elaboració d’aquesta recepta la fa ideal com a aperitiu o plat entrant, en el qual es barreja el gust dolç de la ceba amb el gust salat i fumat de la cansalada, donant com a resultat una truita amb una exquisida combinació d’ingredients i textures.

Ingredients per a 4 persones:

2 a 3 cebes de Figueres mitjanes
100 a 150 gr. de cansalada fumada
4 ous
oli d’oliva i sal

Recepta:

Pelar i tallar les cebes en juliana. Abocar un raig d’oli d’oliva en una paella i posar al foc. Quan l’oli estigui calent, abocar-hi les cebes i la cansalada tallada a trossos. Remenar una estona amb una cullera de fusta. Baixar el foc al mínim, tapar la paella i deixar coure al voltant de mitja hora, remenant de tant en tant, sense que s’arribi a confitar. En aquesta recepta he optat expressament per no confitar-la del tot, per tal que mantingui part de la seva textura. Trencar els ous, posar-los en un bol i batre’ls ben batuts. Afegir al bol la mescla de ceba amb cansalada i remenar. Abocar la barreja a la paella i coure d’un costat i d’un altre, fins que la truita estigui cuita al punt desitjat. Retirar del foc i servir ràpidament.

La crema de sant Josep de la família

En aquesta entrada vull parlar de la crema de sant Josep, tan popular i coneguda dins de la gastronomia catalana. M’hi ha fet pensar la celebració d’aquest sant fa dos dies i també el record de la crema extraordinària que preparava per aquestes dates la tia Assumpció. Malauradament va morir a final de l’any passat, després d’haver d’estar més de dos anys en cadira de rodes amb una paràlisi de gairebé tot el cos. Vagi per ella aquest recordatori i també com una mostra de la voluntat de mantenir el patrimoni gastronòmic de la família i també del país. Si està ben elaborada, aquesta crema és una menja exquisida i amb ella podem resoldre molt bé les postres d’un dia de festa (o, evidentment, de qualsevol altre dia que tinguem ganes d’unes postres ben dolces ….).

Ingredients per a unes 8 persones:

1 litre de llet fresca sencera.
7 rovells d’ous frescos
7 cullerades soperes de sucre bastant plenes
1 cullerada sopera de farina de blat de moro (Maizena)
½ canonet o branca de canyella
2 trossos de pell de llimona molsuda

Recepta:

Barrejar els rovells d’ou amb el sucre, ben remenats, de manera que la barreja quedi liquada. Afegir la major part de la llet a la barreja -excepte una taseta- i remenar ben remenat. Reservar la resta de la llet per després. Afegir-hi la canyella i la llimona. Posar la barreja a foc moderat i remenar. Posar la maizena a la quantitat de llet restant i remenar ben remenat, procurant que no s’hi facin grumolls. Afegir aquesta mescla a la barreja de llet amb els rovells d’ou quan estigui una mica calenta i anar remenant contínuament, atenció, fins que s’espesseixi. Quan s’hagi espessit, retirar el pot del foc. Procurar, sobretot, que la barreja no arribi a bullir. Un cop feta, deixar-la reposar sobre una safata i treure la canyella i la pell de llimona. Si es vol crema cremada, s’hi afegeix sucre per sobre i es crema amb l’estri de cremar. Per acabar de rematar, la podem acompanyar d’uns melindros o d’algun tipus de pastís esponjós.

Un petit truc:

Un dels factors més importants per a que la crema quedi ben feta és que la barreja no arribi a bullir mai. Per tant, cal estar alerta en el moment de la seva elaboració.

Una deliciosa truita d’espinacs

La meva primera incursió virtual en el món de la cuina comença amb l’elaboració d’una truita d’espinacs. De truites se’n poden fer de totes menes: a la francesa, de patates, de ceba, de carxofes, de verdures … i d’una infinitat d’altres aliments, tantes com ens permeti la nostra imaginació (sempre que tinguem ous, és clar …).

Avui, i per començar aquest bloc grastronòmic, us vull mostrar la truita d’espinacs que vaig preparar ahir a casa. Modestament, crec que fa força patxoca i, tot i la seva senzillesa, us haig de dir que té un gust exquisit i que és, juntament amb la de patates i de carxofes, una de les meves preferides, sobretot si queda lleugerament sucosa.

Tot i que l’elaboració d’una truita no és una tasca gaire complicada, l’experiència ens demostra que depèn com es faci pot passar de ser un menjar deliciós a quelcom mediocre, si no es donen unes determinades condicions. Entre aquestes assenyalaria l’ús d’uns ingredients que siguin frescos i de qualitat, una bona paella (preferiblement antiadherent i que estigui ben calenta en el moment de coure-la), una adequada proporció entre la quantitat d’ou i la quantitat dels altres ingredients, la quantitat justa d’oli, el temps de cocció necessari per tal que no quedi ni crua ni massa cuita, entre altres factors. Gairebé res ….

Com sempre, la pràctica és la que ens ensenyarà i ens permetrà anar millorant-la poc a poc. Us convido a fer-la alguna vegada, si no n’heu fet encara, i a que gaudiu del seu bon gust i fina textura.

Ingredients per a 2 – 3 persones:

4 ous frescos (de mida mitjana a gran)
La meitat d’un manat d’espinacs frescos
Una cullaradeta d’oli d’oliva
Una mica de sal

Recepta:

Rentar els espinacs ben rentats, amb aigua abundant, especialment en el cas que estiguin força bruts. La presència de restes de terra o sorra en els espinacs ens pot arruinar el plat. Escórrer els espinacs i coure’ls només uns 2-3 minuts en un recipient prou fondo, sense afegir-hi aigua. La petita quantitat d’aigua que resta després d’escórrer-los és suficient. D’aquesta manera els espinacs conservaran al màxim el seu gust, sobretot si són frescos. Posar una paella a foc mitjà i abocar-hi la culleradeta d’oli. Trencar els ous i batre’ls en un bol de mida adequada. Un cop cuits els espinacs, escórrer-los i afegir-los al bol. Remenar-los ben remenats amb els ous i posar una mica de sal a la barreja. Quant la paella estigui prou calenta, abocar-hi el contingut del bol. Deixar coure fins que qualli la major part de la barreja. Donar la volta amb un plat o bé amb un tombatruites. Deixar coure l’altra cara fins notar que tot el cos de la truita queda ben quallat. Treure de la paella i servir ràpidament. Les truites són d’aquells plats que, com més acabats de fer, millor. Bon profit!!!

Un petit truc:

Els espinacs han d’estar molt ben escorreguts per a que la truita quedi ben cuita i no faci aigües.