Un arròs amb verdures

Haig de confessar que l’arròs és un dels meus aliments preferits. M’agrada gairebé de qualsevol manera: ja sigui com arròs blanc, arròs a la cubana, arròs amb verdures, arròs amb carn, arròs amb peix, arròs amb formatge (risotto), com a paella, arròs eixut o arròs caldós …. en la majoria dels casos el trobo un menjar que ve molt de gust i que, a més, és molt digestiu i saludable.

Malgrat això, després de veure la vintena d’entrades que porto fins a la data en el meu blog, de les quals només dues fan referència a plats d’arròs, ningú diria que la meva afició per aquest tipus d’aliment sigui en realitat tan gran. La veritat, però, és que us puc assegurar que és així i que si fins ara he no estat gaire prolífic al respecte no és per manca d’un interès i dedicació reals, si no senzillament perquè altres plats han cridat més la meva atenció.

En les meves properes entrades procuraré, per tant, que aquesta preferència meva pels plats d’arròs vingui reflectida com es mereix i amb més freqüència. Començo, doncs, parlant en aquesta entrada d’un arròs amb verdures molt bo que vaig preparar fa uns dies i que em ve de gust compartir amb vosaltres.

Foto arròs amb verdures

Ingredients per a 4 persones:

320 gr. d’arròs
100 gr. de mongetes tendres
1/2 carbassó
1/2 porro
1/2 pebrot vermell
1/2 pastanaga
4 grans d’all
1 litre de brou de verdures
oli i sal

Recepta:

En primer lloc posem el brou de verdures a escalfar. Seguidament rentem bé  (i pelem, si és el cas) totes les verdures i les tallem en forma de daus petits. Pelem i tallem els alls en làmines petites. Aboquem 3 cullerades d’oli en una paella, l’escalfem i afegim totes les verdures i els alls un cop estigui calent. Remenem i deixem coure uns minuts a foc mitjà. Quan estiguin una mica cuites afegim l’arròs, remenem i deixem coure uns instants, fins que es torni d’un color translúcid. A continuació hi aboquem el brou calent, afegim la sal, portem la paella a ebullició i deixem coure uns 20 minuts. Entre mig de la cocció, hi afegim més aigua calenta i rectifiquem de sal, en cas necessari. Un cop acabada la cocció retirem del foc i diexem reposar uns minuts abans de portar-lo a taula. Haurem preparat així un arròs de gust deliciós. Us convido a que el tasteu!!

Un petit truc:

Si feu servir un recipient (paella o cassola baixa) del tipus de fundició, que sigui pesant i tingui una base gruixuda, aconseguireu que la calor es reparteixi més uniformement i, per tant, que l’arròs i les verdures quedin més ben cuites. La diferència de gust respecte d’un recipient de xapa embutida, més senzill i econòmic, és molt notable.

Una amanida de tabule

En aquesta entrada em ve de gust parlar d’un plat de tabule que vam preparar fa uns dies. El tabule és una mena d’amanida feta a base de cuscús, a la qual s’hi afegeix tomàquet, ceba, julivert i menta, entre altres ingredients, i que s’amaneix amb oli d’oliva i suc de llimona. Els entesos diuen que és una recepta originària de l’Orient Mitjà, i més concretament de la zona de Síria i el Líban.

Foto amanida tabule

Els sabors dominants de la menta i la llimona li donen un gust característic, que resulta molt apetitós com a entrant o primer plat d’un àpat. Si no n’heu menjat mai, us convido a que el tasteu. Ja veureu que us encantarà el seu sabor refrescant, que evoca en el paladar gustos exòtics de cuines llunyanes. Per començar podeu fer servir sobres de cuscús precuit que ja venen preparats amb alguns dels ingredients, com ara la ceba, el julivert i la menta deshidratats. Els podreu trobar en botigues d’alimentació especialitzades.

La preparació d’aquest plat és molt senzilla, com veureu a la recepta. I com totes les amanides és un plat molt flexible que es presta a què hi posem diversos ingredients, ja sigui els que tinguem a mà o bé els que més ens agradin.

Ingredients per a 3 persones:

1 sobre de 200 gr. de tabule (preparat deshidratat)
1 tomàquet mitjà
1/2 ceba mitjana
1/2 pastanaga
1/2 llimona
oli d’oliva
aigua freda

Recepta:

Abocar el sobre de tabule preparat en un bol i afegir 1/4 de litre d’aigua freda. Tapar i deixar reposar uns 45 minuts a la nevera. Tallar el tomàquet a trossos molt petits. Passar la ceba i la pastanada per la picadora, fins obtenir uns ingredients molt triturats per afegir a l’amanida. Passat el temps de rehidratació del cuscús, treure de la nevera i remenar bé amb una cullera de fusta. Els grans de cuscús hauran de quedar compactes, si bé s’hauran de poder desprendre amb facilitat. Afegir al bol el tomàquet, la ceba i la pastanaga. Abocar-hi un raig d’oli i el suc de la llimona i remenar ben bé la barreja. Un cop fet això, l’amanida de tabule ja estarà preparada. Si ho desitjeu, podeu afegir-hi menta fresca i altres ingredients al vostre gust (cogombre, api, pebrot, olives, anxoves, panses, fruits secs, etc.). Bon profit!!!

Pastanaga marinada amb vinagre de Mòdena

En  aquesta entrada us vull proposar una senzilla amanida de pastanaga, que té com a particularitat el fet d’haver estat marinada amb vinagre de Mòdena. Com deveu saber, aquest tipus de vinagre té un color i una aroma característics, que el fan molt apreciat per preparar amanides i tota mena de salses. En aquest cas el plat que us proposo és d’aquells que es preparen en pocs minuts i resulten molt saborosos.

Foto pastanaga amanida

La gràcia d’aquesta amanida es troba en el contrast de sabors dels ingredients, entre el dolç de la pastanaga i l’àcid endolcit del vinagre de Mòdena. Us animo a que  la tasteu i gaudiu d’aquest entrant ben senzill i gustós alhora. Bon profit!

Ingredients per a 2 persones:

2 pastanagues mitjanes
3-4 culleradetes d’oli d’oliva
2 culleradetes de vinagre de Mòdena
sal

Recepta:

No pot ser més senzilla. Pelar i rentar bé les pastanagues. Ratllar-les amb un ratllador més aviat fi. Afegir la sal, l’oli d’oliva i el vinagre. Remenar la pastanaga ben remenada amb una cullera perque s’impregni bé de tots els ingredients. Deixar reposar l’amanida al menys un quart d’hora, a fi d’aconseguir l’efecte de la marinada del vinagre sobre la pastanaga. De tant en tant podeu tornar a remenar la barreja per a que la maceració de la pastanaga sigui més uniforme.

Un petit truc:

Com més fina ratlleu la pastanaga més ràpid serà el temps de la seva maceració, però també és interessant que quedi una textura adequada per a mastegar i sentir la combinació dels gustos dolç i àcid esmentats abans. Podeu experimentar amb vàries mides fins trobar el gruix que us agradi més.