Un arròs amb verdures

Haig de confessar que l’arròs és un dels meus aliments preferits. M’agrada gairebé de qualsevol manera: ja sigui com arròs blanc, arròs a la cubana, arròs amb verdures, arròs amb carn, arròs amb peix, arròs amb formatge (risotto), com a paella, arròs eixut o arròs caldós …. en la majoria dels casos el trobo un menjar que ve molt de gust i que, a més, és molt digestiu i saludable.

Malgrat això, després de veure la vintena d’entrades que porto fins a la data en el meu blog, de les quals només dues fan referència a plats d’arròs, ningú diria que la meva afició per aquest tipus d’aliment sigui en realitat tan gran. La veritat, però, és que us puc assegurar que és així i que si fins ara he no estat gaire prolífic al respecte no és per manca d’un interès i dedicació reals, si no senzillament perquè altres plats han cridat més la meva atenció.

En les meves properes entrades procuraré, per tant, que aquesta preferència meva pels plats d’arròs vingui reflectida com es mereix i amb més freqüència. Començo, doncs, parlant en aquesta entrada d’un arròs amb verdures molt bo que vaig preparar fa uns dies i que em ve de gust compartir amb vosaltres.

Foto arròs amb verdures

Ingredients per a 4 persones:

320 gr. d’arròs
100 gr. de mongetes tendres
1/2 carbassó
1/2 porro
1/2 pebrot vermell
1/2 pastanaga
4 grans d’all
1 litre de brou de verdures
oli i sal

Recepta:

En primer lloc posem el brou de verdures a escalfar. Seguidament rentem bé  (i pelem, si és el cas) totes les verdures i les tallem en forma de daus petits. Pelem i tallem els alls en làmines petites. Aboquem 3 cullerades d’oli en una paella, l’escalfem i afegim totes les verdures i els alls un cop estigui calent. Remenem i deixem coure uns minuts a foc mitjà. Quan estiguin una mica cuites afegim l’arròs, remenem i deixem coure uns instants, fins que es torni d’un color translúcid. A continuació hi aboquem el brou calent, afegim la sal, portem la paella a ebullició i deixem coure uns 20 minuts. Entre mig de la cocció, hi afegim més aigua calenta i rectifiquem de sal, en cas necessari. Un cop acabada la cocció retirem del foc i diexem reposar uns minuts abans de portar-lo a taula. Haurem preparat així un arròs de gust deliciós. Us convido a que el tasteu!!

Un petit truc:

Si feu servir un recipient (paella o cassola baixa) del tipus de fundició, que sigui pesant i tingui una base gruixuda, aconseguireu que la calor es reparteixi més uniformement i, per tant, que l’arròs i les verdures quedin més ben cuites. La diferència de gust respecte d’un recipient de xapa embutida, més senzill i econòmic, és molt notable.

Gall d’indi a la planxa

El gall d’indi és una opció molt interessant quan el que volem és preparar un plat de carn blanca que ens aporti proteïnes de qualitat, però amb una baixa quantitat de greix. Per una altra banda ens permet també sortir de la rutina que representa el consum més o menys regular de carn vermella en forma de bistecs, mitjanes, filets, hamburgueses o mandonguilles, entre altres modalitats.

En aquesta entrada he optat per un senzill plat de gall d’indi a la planxa, acompanyat d’una barreja de carbassó amb pebrots. El plat no pot ser més simple i es prepara en qüestió de minuts. Els trossos de carn corresponen en aquest cas a la part de la cuixa, tallats en diagonal amb l’ajuda d’una serra, per tal d’obtenir uns talls de mida adequada com a racions individuals.

Foto gall d'indi

Ingredients per a 3 persones:

3 talls de gall d’indi (de la part de la cuixa)
1/2 cogombre
1 pebrot vermell mitjà
herbes provençals
suc de llimona
sal i pebre vermell
oli d’oliva

Preparació:

Per a l’acompanyament: tallem el pebrot i el cogombre a trossos, i els salem. Aboquem un bon raig d’oli en una paella i posem al foc. Afegim els trossos de cogombre i de pebrot a la paella. Deixem coure durant uns minuts, remenant de tant en tant. Rectifiquem de sal en cas necessari. Retirm del foc un cop cuits.

Per a la carn: adobem el gall d’indi un parell d’hores abans amb una barreja feta a base d’herbes provençals, sal, pebre vermell i suc de llimona. Un cop adobada, la posem a la planxa ben calenta uns minuts. Couem a banda i banda, fins que estigui feta al punt desitjat. Retirem del foc i servim amb l’acompanyament.

Com podeu comprovar la preparació d’aquest plat és ràpida i senzilla. Espero que us animeu a fer-lo i gaudiu del gust suau i la textura tendre propis de la carn de gall d’indi. Bon profit!!!

Una pizza semicasolana

En aquesta entrada em ve de gust parlar d’una pizza que hem fet fa uns dies. En dic “semicasolana” perquè, tot i que ha estat feta a casa, per qüestió de conveniència he fet servir una massa de pa de les que ja venen preparades. Al mercat se’n poden trobar d’algunes marques que són força dignes i que ajuden a estalviar molt de temps. Evidentment, si disposem de temps i ganes no hi ha res comparable a una massa elaborada per un mateix.

Les pizzes són uns d’aquests aliments que s’agraeixen pel seu bon gust i la seva gran versatilitat. De fet la idea no pot ser més senzilla: es tracta de posar diversos ingredients sobre una base de massa de pa, disposats sobre una fina capa de salsa de tomàquet i recoberts amb una certa quantitat de formatge mozzarella, i deixar-los coure en un forn a temperatura elevada.

Per a mi, la gràcia de les pizzes és que hi pots afegir tota mena d’ingredients que et vinguin de gust. Tant poden ser verdures i hortalisses (pebrot, espàrrec, carbassó, carxofa, porro, etc.), com diferents tipus de carn i embotits (pernil dolç i salat, fuet, llonganissa, xoriç, salami, etc.), a més d’olives de tota mena, xampinyons i molts altres ingredients que se’ns ocorrin.

Foto pizza (1)Foto pizza (2)

Però és que a més ofereixen el gran avantatge d’adaptar-se al que tinguis al rebost i a la nevera en el moment de preparar-les. Així, per exemple, en aquesta que us mostro a les fotos vaig fer servir pebrot vermell, olives verdes, pernil dolç i pernil ibèric. Però la combinació podria haver estat qualsevol altra en funció, com dic, del què disposem en aquell moment.

Aquesta vegada he volgut posar dues fotos de la pizza. Una ja preparada amb tots els ingredients, però abans de coure-la, i l’altra una vegada cuita, després de passar el temps corresponent al forn. Ho he volgut fer per comparar com el procés de cocció modifica l’aspecte, la textura, la composició i la digestibilitat dels seus ingredients en origen. A mi això em resulta molt interessant i em permet valorar la gran funció que té la cuina a les nostres vides.

Per acabar voldria destacar un fet important: el gust i la qualitat d’una pizza elaborada a casa d’aquesta manera no tenen res a veure amb el de les pizzes fabricades industrialment que venen als supermercats. És un altre nivell. Proveu-ho, si no ho heu fet encara, i ja m’ho direu…. Bon profit!!!

Ingredients per a 3-4 persones:

1 base de pizza rectangular de 385 gr. (de les que ja venen preparades)
4 cullerades de salsa de tomàquet
1/2 pebrot vermell mitjà
un potet petit d’olives verdes farcides
60 gr. de pernil dolç
60 gr. de pernil ibèric
125 gr. de formatge mozzarella (els d’origen italià li donen un toc més genuí)
un raig d’oli d’oliva
un polsim d’orenga

Recepta:

Posar el forn a escalfar a 220º durant 10 minuts. Desenrotllar la massa ja preparada i estendre-la sobre una safata del forn. Posar la salsa de tomàquet per sobre i escampar-la fins a obtenir una fina capa homogènia. Afegir i repartir els ingredients que volgeu per sobre de la massa, després de tallar-los a trossos. Per últim afegir el formatge mozzarella, també tallat a trossos, i repartir-lo per tota la superfície, de forma més o menys regular. Posar la safata al forn i deixar coure la pizza durant uns 10-12 minuts. Retirar i deixar refredar una mica abans de servir.

Un petit truc:

Si afegiu un polsim d’orenga i un raig d’oli d’oliva per tota la superfície abans de coure aconseguireu un aspecte i un gust de la pizza encara més bons.

Un arròs amb bacallà i verdures

Avui hem volgut recuperar un dels plats típics d’aquests dies de setmana santa, com és l’arròs amb bacallà. Però per no fer-lo tan espartà com s’acostumava a fer, l’hi he afegit algunes de les verdures que teníem al rebost. Al final ha resultat un plat més acolorit, gustós i variat que el plat original. A no ser que es tracti d’un plat d’arròs caldós per menjar amb cullera, a mi personalment m’agrada més que l’arròs quedi força eixut, com el que es pot veure a la foto. Espero que us agradi i us animeu a fer-lo.

Foto arròs amb bacallà i verdures

Ingredients per a 2 persones:

160 grs. d’arròs
250 grs. de bacallà esmicolat
80 grs. de pèssols ja pelats
mig pebrot vermell
mig manat d’espinacs
una cullerada d’oli
2 grans d’alls
mig litre de brou de verdures

Recepta:

Posar el brou a escalfar a foc intens. Mentre s’escalfa, posar una cullerada d’oli en una paella mitjana. Pelar els alls, trossejar-los a làmines i tallar el pebrot en trossos petits. Afegir els alls, el pebrot i els pèssols a la paella. Deixar coure a foc mitjà durants uns minuts. Afegir-hi després l’arròs, remenerar-lo ben remenat i deixar coure durant un parell de minuts, fins que els grans d’arròs es tornin translúcids. Afegir-hi el brou calent i remenar la barreja per a que quedi distribuïda uniformement per la paella. Pujar el foc a un nivell intens i deixar coure durant 5 minuts. Afegir-hi el bacallà esmicolat i tornar a remenar la barreja. Mentrestant, rentar els espinacs ben rentats, escorrér-los i tallar-los en trossos. Afegir-los a la paella els darrers minuts de cocció. Remenar i deixar coure fins completar els 20 minuts necessaris per completar la cocció de l’arròs. A la fase final rectificar de sal, depenent de lo salat o no que estigui el bacallà utilitzat.

Un petit truc:

Per a que l’arròs quedi eixut cal fer servir la quantitat de brou justa per a la seva elaboració. Però degut a la seva major superfície, la cocció amb paella fa que s’evapori més líquid que en un pot convencional. Per això és aconsellable tenir preparada una petita quantitat addicional, per si cal afegir-la a l’ultim moment per completar la cocció de l’arròs.