Un arròs amb bacallà i verdures

Avui hem volgut recuperar un dels plats típics d’aquests dies de setmana santa, com és l’arròs amb bacallà. Però per no fer-lo tan espartà com s’acostumava a fer, l’hi he afegit algunes de les verdures que teníem al rebost. Al final ha resultat un plat més acolorit, gustós i variat que el plat original. A no ser que es tracti d’un plat d’arròs caldós per menjar amb cullera, a mi personalment m’agrada més que l’arròs quedi força eixut, com el que es pot veure a la foto. Espero que us agradi i us animeu a fer-lo.

Ingredients per a 2 persones:

160 grs. d’arròs
250 grs. de bacallà esmicolat
80 grs. de pèssols ja pelats
mig pebrot vermell
mig manat d’espinacs
una cullerada d’oli
2 grans d’alls
mig litre de brou de verdures

Recepta:

Posar el brou a escalfar a foc intens. Mentre s’escalfa, posar una cullerada d’oli en una paella mitjana. Pelar els alls, trossejar-los a làmines i tallar el pebrot en trossos petits. Afegir els alls, el pebrot i els pèssols a la paella. Deixar coure a foc mitjà durants uns minuts. Afegir-hi després l’arròs, remenerar-lo ben remenat i deixar coure durant un parell de minuts, fins que els grans d’arròs es tornin translúcids. Afegir-hi el brou calent i remenar la barreja per a que quedi distribuïda uniformement per la paella. Pujar el foc a un nivell intens i deixar coure durant 5 minuts. Afegir-hi el bacallà esmicolat i tornar a remenar la barreja. Mentrestant, rentar els espinacs ben rentats, escorrér-los i tallar-los en trossos. Afegir-los a la paella els darrers minuts de cocció. Remenar i deixar coure fins completar els 20 minuts necessaris per completar la cocció de l’arròs. A la fase final rectificar de sal, depenent de lo salat o no que estigui el bacallà utilitzat.

Un petit truc:

Per a que l’arròs quedi eixut cal fer servir la quantitat de brou justa per a la seva elaboració. Però degut a la seva major superfície, la cocció amb paella fa que s’evapori més líquid que en un pot convencional. Per això és aconsellable tenir preparada una petita quantitat addicional, per si cal afegir-la a l’ultim moment per completar la cocció de l’arròs.

El valor de la simplicitat

Avui a casa ens ha vingut de gust preparar un senzill plat únic de peix amb verdura, després d’uns dies que, per motius diversos, estàvem una mica farts de plats massa feixucs. Si s’ha de menjar fora de casa i no hi han gaires opcions per triar, és una situació amb la que et pots trobar fàcilment. En aquests casos convé una dieta lleugera i alternativa, que ens permeti compensar l’excés de determinats aliments fet els dies anteriors.

En aquesta entrada no poso ni els ingredients, ni la recepta, ja que el procés d’elaboració no pot ser més senzill. Per a la verdura he fet servir uns 100 gr. de mongetes tendres i una carxofa, més dues rodanxes mitjanes de lluç fresc per persona (digeu-me sí que sóc moderat, i tindreu raó, però avui, com dic, es tractava de fer una dieta de compensació). La verdura l’he cuita per separat i amb molt poca aigua, just el temps per a que quedi “al dente”, per tal de mantenir el seu gust i els seus nutrients. Mentre que el peix l’he fet senzillament a la planxa. Un cop al plat, ho he amanit tot plegat amb un bon oli d’oliva i una mica de sal. Més senzill, impossible, a no ser que ens tornem crudívors …. De tant en tant s’agraeix el valor de la simplicitat.

Un petit truc:

Si no us voleu embrutar les mans amb les carxofes, unteu-vos les puntes dels dits amb mitja llimona abans de pelar-les. L’àcid de la llimona impedeix que les puntes dels dits s’ennegreixin amb la substància que desprenen.