Posats a la cuina, la pràctica demostra que hi ha plats que admeten àmplies variacions, ja sigui pels ingredients que es fan servir, ja sigui per l’ordre o la seqüència de les passes a seguir per a la seva elaboració. En aquest sentit, penso que les paelles i les fideuades, entre molts d’altres, entrarien perfectament dins d’aquesta categoria.
Això ve a que en aquesta entrada us vull parlar d’una fideuada que vaig preparar fa poc. El diccionari descriu la fideuada com un “guisat de fideus cuits en una paella amb un sofregit, peix i marisc”. Així, doncs, tot el que s’adigui amb aquesta definició li podem posar l’etiqueta de “fideuada”. En aquest cas vaig fer servir uns fideus del nº 0, els més fins que venen al mercat, un sofregit de ceba i tomàquet, i una dotzena de gambes, com a tot representant del món mariner (tret, naturalment, del brou de peix).
Reconec que la manca d’alguna mena de peix, que és un dels signes d’identitat de la fideuada, desvirtuava la seva naturalesa, però la veritat és que en aquesta ocasió em va interessar que servís com a primer plat, i no com a plat únic, que és el que la fideuada pot servir si les racions de fideus, peix i marisc són generoses. És per això que al títol de l’entrada parlo d’aquesta fideuada feta “a la meva manera”. Afortunadament la cuina és molt flexible i permet adaptar-se en cada cas als gustos i necessitats de cadascú. Segur que vosaltres també la feu a la vostra manera, i no per això serà menys digna.
Ingredients per a 4 persones:
320 gr. de fideus fins (del nº 0)
1 ceba gran
3-4 tomàquets mitjans
12 gambes
oli d’oliva i sal
1 litre de brou de peix
Recepta:
Posar el brou de peix en un pot i escalfar (si el brou el fem en aquell mateix moment, posem les peces de peix i marisc a l’aigua en fred). Abocar un raig d’oli en una paella i coure les gambes uns minuts fins que quedin daurades. Treure del foc i reservar. Separar els caps de les gambes del cos. Afegir els caps al brou de peix i deixar que vagi fent xup xup. Pelar la ceba i tallar-la ben fina. Tot seguit ratllar els tomàquets. Afegir un altre raig d’oli a la mateixa paella en què hem cuit les gambes i deixar coure la ceba. Quan comenci a agafar color afegir-hi els tomàquets, remenar i deixar coure uns minuts fins que el seu líquid es redueixi. Afegir aleshores els fideus, barrejar-los amb el sofregit i remenar-los uns instants amb una cullera de fusta. Quan estiguin ben impregnats, abocar-hi el brou de peix, que abans haurem colat amb l’ajuda d’un “xino”. Després afegir-hi la sal i les gambes. Apujar el foc i deixar coure uns minuts, seguint les indicacions del fabricant dels fideus. Si heu fet servit fideus dels més fins, en qüestió de 4-5 minuts serà suficient. Quan els fideus estiguin cuits, retirar del foc i deixar reposar un parell de minuts abans de servir. Si voleu, podeu arrodonir aquest plat servint-lo acompanyat d’una salsa d’allioli suau.
Sobre la fotografia:
A la fideuada de la fotografia la majoria de les gambes no hi apareixen per estar recobertes pels fideus, però us puc assegurar que hi eren!! Per una altra banda hi podreu apreciar uns trossets d’oliva, pebrot i all que no surten mencionats a la recepta. Això té una explicació senzilla: apart dels tomàquets de la recepta hi vaig afegir unes restes de salsa de tomàquet que tenia a la nevera, que vaig voler aprofitar. Ja ho sabeu: a la cuina hem de procurar no llençar res.
Homo culinarius 